Una trucada
telefònica m'ha fet deixar la quietud relaxant de la terrassa i entrar en el saló on repiquetejava un vell
telèfon negre d'auricular amb cable helicoidal. Era l'Àgata Garrigou que
demanava parlar amb el seu germà Hèctor. Vaig fer-li saber que per raons de
feina ell havia viatjat a no sé quin país del Golf Pèrsic i no tenia cap
notícia d'ell en les darreres tres setmanes.
A l'Àgata li
calia parlar urgentment amb els seu germà amb el qual havia deixat de
contactar-se des de la defunció, molts anys enrere, de la seva mare. Vaig
passar-li l'adreça de l'e-mail del seu germà i vam acomiadar-nos formalment. La
germana de l'Hèctor és la pubilla dels dos únics fills del doctor Garrigou, un
metge de família com diríem ara, i de la Mariona Guitart mestressa de casa i
professora de piano en hores convingudes per a infants de primària. L'Àgata
resta soltera, assoleix els seus més de cinquanta anys amb optimisme i
vitalitat, viatjant sovint pel món amb un grup fix d'amigues conques com ella.
En la seva joventut havia tingut experiències de parella, poques; la més
destacada una convivència de tres mesos amb un jove ajudant de taxidermista,
molt simpàtic i rialler però que el fet de tenir una altra "amiga"
embarassada al poble dels seus pares a la comarca de la Matarranya no va
agradar gens a l'Àgata que va optar per desfer el compromís i tallar l'amistat amb el
simpàtic aspirant a polígam. Potser per aquesta experiència d'infidelitat va ser
que s'autoapliqués unes exigències molt altes pels seus possibles més que amics.
Dies després vaig
saber que l'Àgata volia vendre una oblidada petita finca d'oliveres arbequines situada als afores de
Falset, en el Priorat, i li calia la conformitat signada davant notari de l'altre hereu. En un pròxim
post comentaré alguns detalls de la vida de l'Hèctor.
...
