dimecres, 29 d’agost de 2018

Canaris fora del niu



El meu amo és un artista de la fusta, vull dir un artesà. Des que va jubilar-se aprofita moltes hores del dia per a fer miniatures de faig i de pi en el seu garatge, on mai hi han cotxes, allà té un petit torn de fuster a més d'altres màquines pròpies dels professionals. En una de les parets, sobre prestatges, té llistons obtinguts de palets que ha recollit del carrer, convenientment lligats i apilats per tenir peces rectes i ben escairades. A l'altra paret, a mena d'exposició, veiem diverses obres sortides de les seves mans: casetes amb teulada àrab, però, les teules són de fusta fetes d'una a una; la torre Eiffel, molins de vent, brocalls de pou, capses de tota mena, algunes amb precisió de dècimes de mil·límetre per a contenir malls de cartes.

L'home de nom Rafel viu amb la seva dona en la casa de dues plantes on casi mai no ve ningú, tret dels seu fill hereu que els visita un cop al mes i els convida a dinar en restaurants amb encant del pobles del voltant. 

Un dia, des de la meva gàbia, vaig observar amb tristesa que l'amo havia perdut el sentit de l'oida i no percebia el cant melodiós dels meus parents més grans, fet confirmat per la llibreta que la seva dona duia sempre a sobre per comunicar-se amb ell mitjançant l'escriptura.

En el terrat on ens té engabiats a mi i una desena de parents entre ells el meus pares, germans i cosins, està ocupat també pel cultiu d'hortalisses. Als matins les rega quan els primers raigs del sol des de llevant il·luminen les cebes, tomaqueres, pebroteres i mongeteres que creixen en les grans jardineres de fusta que el meu amo va construir el primer any de la seva jubilació.

El pas del temps ha envellit molt l'amo Rafel, a més de fer-lo sord, també ha perdut molta força física i coordinació tonal. Aquest deteriorament va ser la causa que abans d'ahir, i ahir també, deixés oberta la porta de la gàbia de les meves germanes, canaris de cua blanca com jo; elles, sense dubtar-ho, van volar al terrat de ca la veïna del gessamí on van ser capturades amb totes les precaucions i van acabar, segons em consta, en gàbies d'altres veïns amb experiència demostrada en tenir cura de tota mena de pardals, canaris, lloros i periquitos.


...-

dimarts, 28 d’agost de 2018

L'abundància i l'excés



Una amiga, dissenyadora de moda i complements, m'explicava que tant en el disseny artístic com en altres aspectes de la vida l'excés de detalls preciosos espatlla i enterboleix l'efecte final de la composició, tan se val que sigui l'estampat d'una samarreta, un vestit de núvia o la decoració d'una cuina familiar.

El mateix passa amb la pel·lícula que van emetre a la tele el passat diumenge, "El Jutge"; del 2014 amb actors de renom com Robert Duvall i sempre en segon terme contràriament a la fitxa oficial que dur en primer lloc l'home de còmic Robert Downey Jr. aquí interpretant un punyent advocat defensor de son pare. Tot i ser nominada a l'Òscar del 2015 per l'actuació de Robert Duvall interpretant un jutge de poble en els darrers moments de sa vida no s'escapa a l'espectador la munió excessiva de temes que pretenen incloure's en el guió: conflicte entre pare estricte i fill rebel; entre germans, un d'ells autista; i l'apoteosi de tema judicial, amb la impossibilitat de fer contents a totes les parts i d'encertar sempre en les decisions per part dels jutges; amb cita molt oportuna a "Matar un rossinyol" on va debutar el jove Robert Duvall. També està l'assumpte de prendre la justícia personalment i castigar els delinqüents al marge de les lleis i del codi penal. Tot això barrejat amb conflictes de parella amb filla d'uns deu anys encantadora que pateix de forma comprensiva la separació dels pares. El retrobament amb l'antic amor de sa vida, ara mare soltera d'una filla vint anys que (aixó es spoiler) o és filla de l'advocat o del seu germà gran i amb qui ell, sense saber-ho, va mantenir una relació incestuosa a la seva arribada al poble. També es present el tema de la mort, la finitud de la vida i el càncer...

Així, doncs, sense esperar-ho, l'altre nit vam gaudir d'una llarga sessió del que en una vella dita catalana es coneix per: "Qui molt abraça poc estreny". A la fi vam tancar la TV prop de l'una de la matinada amb la sensació de que no havíem perdut del tot un temps preciós de descans.

----------------------
NOTA: No vull deixar de remarcar el paper del fiscal excelentment interpretat per Billy Bob Thornton, el metge enamorat de la Penny en un capítol de la sitcom The Big Bang Theory.  


Fitxa tècnica

Direcció: David Dobkin
Producció: Susan Downey, David Gambino, David Dobkin
Guió: Nick Schenk, Bill Dubuque
Música: Thomas Newman
Fotografia: Janusz Kaminski
Montatge: Mark Livolsi
Actors: Robert Downey Jr., Robert Duvall, Vera Farmiga, Vincent D'Onofrio,
País: EEUU
Any: 2014
Durada: 142 min.
Gènere: Drama, Cinema judicial




...-

dimecres, 22 d’agost de 2018

Tradescàntia




No podia haver imaginat Darwin la velocitat de propagació de les espècies en el món actual. Des d'un viatge de mesos en veler bergantí en el segle XIX s'ha passat a poques hores en la panxa d'un A380 en el nostres dies per arribar a qualsevol indret de l'esfera terrestre.

Mireu la popular planta lilosa de la foto, la tradescàntia pallida, originària del Golf de Mèxic. Sovint és considerada una mala herba per la seva resistència, ràpid creixement i fàcil reproducció malgrat la fragilitat de les tiges, encara que potser aquesta característica l'afavoreix, doncs un fort cop de vent pot trencar les branques que si tenen la sort de quedar cobertes de terra arrelaran perfectament i crearan una nova colònia.

A la meva terrassa ha arribat un exemplar descendent de la branca afortunada que una amiga va dur des de l'arxipèlag canari, trenta anys enrere, viatjant dins d'una maleta en la bodega d'equipatge d'un avió d'Ibèria.



...-