Les notícies del informatius de les diverses cadenes de
televisió i ràdio, els diaris digitals i la premsa escrita destaquen aquest
dies la progressiva expansió de l’epidèmia d’un nou virus, anomenat
definitivament com COVID-19, que afecta a desenes de països i ha causat milers
de morts. El nou virus va ser detectar inicialment a la Xina, en la ciutat de
Wuhan (província de Hubei). Entre les seves característiques, a més de ser de la família de refredat
comú, està la seva extrema facilitat de contagi i capacitat per produir la mort
d’un determinat percentatge d’infectats. Aquest nombre és segons les fonts de
entre un 3% i un 5% i es concentra especialment entre els grups de població amb
menys capacitat de resistència per malalties prèvies i senilitat. Els
laboratoris corren a desenvolupar una vacuna, però, en els millor dels casos
trigarà molts mesos a estar disponible en el mercat.
L'aparició d’un nou agent
patogen contra el que no tenim defenses és un fet que es repeteix sovint, recordem el cas de la grip aviar, l’Evola, el SARS... Fins ara no havíem tingut
un d'efecte tan fulminant i de difusió planetària com el que ens ha dut el
COVID-19 en el període de dos mesos. L’intent de blocar les àrees afectades limitant
de forma extrema els desplaçaments de la població no ha impedit l’arribada del
virus a desenes de països, entre ells els més desenvolupats. Aquesta setmana
tenim més de 50.000 persones confinades en regions del Nord d’Itàlia on ja
s'han produït algunes morts.
Si miréssim amb la mateixa atenció les morts que produeix
cada any la grip comú, tot i les campanyes de vacunació (6000 morts/any a l'Estat) el panorama seria
apocalíptic. El primer problema del COVID-19 és l’efecte catastròfic sobre
l’activitat econòmica mundial, que Barcelona va patir en carn pròpia amb la
suspensió del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil un cop venudes les entrades i
les instal·lacions a mig muntar. És prou conegut que la Xina és la fàbrica
mundial de tota mena de productes que demanen les empreses dels països
industrialitzats: components i matèries processades de tota mena. La
prolongació del confinament i la paralització de l’activitat industrial pot
tenir efectes negatius imprevisibles a escala mundial. Per una banda baixarà la
contaminació i la generació de residus, però, per l'altra la manca de productes
imprescindibles en les indústries com per exemple la farmacèutica local, que en
general treballaven amb components bàsics subministrats dels laboratoris
xinesos, podrien abocar a les farmàcies a quedar-se sense existències.
Altre efecte negatiu és la por a la infecció que pot dur
a conductes irracionals, com el boicot al comerços xinesos, marginació de la
població asiàtica, donar credibilitat a rumors i falses informacions, o caure a
mans de gent capaç de vendre en el mercat negre mascaretes quirúrgiques per 150 €
com està passant aquests dies a Milà.
Segur que malgrat la virulència del COVID-19 no arribarà
a assemblar-se als episodis de la pesta negra del segle XIV que a partir de les
puces que picaven les rates infestades i després als humans van transmetre a
partir dels vaixells arribats a Venècia des de l'Orient la malaltia que en pocs
anys va escampar-se per Europa reduint dràsticament la població. Les puces d'ara tenen accés a internet i smartphones.
