És l'últim dissabte de l'hivern, el proper (23 de març)
serem en primavera. Ara que el sol ha deixat d'irradiar directament les plantes
de la galeria les he ruixat amb aigua polvoritzada a fi de treure'ls-hi la capa
d'enganxós pol·len de pi que impregna la superfície de les fulles. Després he
passat al menjador de casa un cop feta l'operació de higiene botànica que han
agraït les tradescanties, la menta, l'hortènsia, l'heura, el parell de
chlorophytum (popularment conegudes pel senzill nom de "cintes") i
una minúscula mata de àloe que ni creix ni mor, vegeta en el sentit restringit
del verb, potser degut a estar ubicada a l'ombra d'una columna ferro-dórica de
funció més d'arquitectònica ornamental que no pas per requeriments estructurals.
Un cop dins de casa dirigint-me a la cuina he estat envoltat per l'aroma del safrà i el
marisc de la paella que hen fet per dinar amb una safata de preparat que
vam comprar ahir al centre comercial Quatrecamins. La recepta és molt simple. Per a tres persones fiquem un quart de quilo llarg d'arròs bomba de
l'Illa de Buda, la safata del preparat més amunt citat, quatre grans d'all ben
bonics i si poden ser de la varietat d'alls morats, dotze estigmes (i/o estils)
de safrà, entre sis-cents i set-cents centímetres cúbics del brou de precuinar els musclos i les cloïsses reforçat amb mitja pastilla de caldo-màgic,
cinquanta centímetres cúbics d'oli d'arbequina extra verge i un polsim de
colorant per engroguir convenientment l'arròs del color prohibit. Tot aixó s'ha
de cuinar en una paella ampla i plana seguint un procés que potser més endavant
explicaré als complaents lectors i que porta com a resultat a gaudir d'un
excel·lent i nutritiu plat de genuïna cuina mediterrània. No s'ha d'oblidar acompanyar
aquest plat d'un vi que sigui del vostre gust; el meu suggeriment és: cava brut a 6ºC o un vi blanc de raïm varietat Gerwürztraminer i en cas de que l'opció sigui
per un de negre qualsevol DO Priorat us farà el pes, servit a 18ºC.
