dimarts, 5 de novembre del 2019

Castanyes i difunts



Diuen, els que saben, que el cristianisme en la seva expansió i implantació en les estructures heretades de la decadència de l'Imperi Romà va apropiar-se de nombroses celebracions d'abans de la romanització presents en el substrat cultural de les ètnies que ocupaven els territoris que actualment conformen diferents països europeus. Exemples clars són les festivitats associades als solsticis tals com Sant Joan i Nadal. Altres no són tan evidents, però també tenen relació als canvis estacionals com la que ens ocupa. La mort de la vegetació de cicle anual, el canvi de la coloració dels boscos s'identifica amb el record i homenatge als difunts. És una celebració d'origen celta. Un cop ben iniciada la tardor, des del 31 d'octubre al 2 de novembre, ciutats i pobles d'Europa i Amèrica s'omplen de símbols i activitats col·lectives que ens connecten amb els nostres difunts i ens recorden la indefugibilitat de la mort.

Enguany he observat que s'ha incrementat notablement el caràcter del que podem dir Carnestoltes temàtic de tardor, amb molta participació popular, implicant cada cop més joves i adolescents, tots ells emmascarats amb indumentàries tètriques, negres i estampats d'ossos: cranis, húmers, clavícules, tíbies i costelles.

Pels més grans continua sent una nit de record als difunts. A més de la rutinària visita als cementiris aquí tenim la tradicional castanyada de la nit del 31 d'octubre amb panellets, moscatell i moniatos consumits en companyia de familiars i amics. En realitat resulta una magnífica excusa per reunir-nos amb els que tenim a prop per rememorar aquells que ens han precedit en aquesta vida; i, de passada fer-nos sentir que un dia serem nosaltres els homenatjats. Fet que fidelment descrivia un autor castellà del segle d'or, més o menys així: "Quan s'enduien un difunt al cementiri la mort asseguda sobre el taüt mirava aquells que pel camí s'aturaven tafanejant i els hi deia. -No penseu, no; que us deslliurareu vosaltres de ser aquí talment com és ara aquest difunt".

Constatem, doncs, que amb el pas del anys evolucionen els costums i la manera de celebrar les festes tradicionals. Ara amb la castanyada i el dia dels difunts s'hi barreja el Halloween i "El día de los Muertos", evidenciant la tendència a la globalització salpebrada amb un subtil, o potser no tan subtil, toc comercial.



...-