M’explicava una amiga, a qui dono un cop de mà en els seus papers de l’IRPF, que quan el propietari de l’empresa on treballa va assabentar-se de que l’agència fiscal li retornava uns mil euros va dir, amb to de ple convenciment: “Aquests diners són meus i me’ls haurien de retornar a mi”
L’exemple serveix per a il·lustrar el nivell de pensament neoliberal que ens envolta. També evident si atenem a les campanyes per a la propera renovació del Parlament de l’Estat dels partits majoritaris, capficats en l’apoteosi del festival de rebaixes. Sembla que cada ciutadà amb dret de vot, és un d’aquells que brama quan veu la xifra dels impostos que paga, com si li traguessin un queixal de viu en viu. En aquest brou d’individualisme i de bullit asocial estan escampant, tant el partit de l’oposició com el del mateix govern, les gruixudes llesques de les rebaixes fiscals i la picada de premis iguals per a tothom: 2500 € per naixement, i els futurs 400 € per cadascun dels 13 milions de declarants de l’IRPF...
Davant d’aquesta escudella de color populista i aroma neoliberal em venen al cap diverses preguntes:
1 – Si el superàvit fiscal és tan gran, com per llençar diners igual que els caramels la nit de reis, per què els serveis socials i les infraestructures són tan deficients? Cal recordar les cues d’espera en els serveis mèdics especialitzats, les deficiències en educació, en investigació i en tants altres aspectes de la societat espanyola.
2 – Per què els partits, que han tingut o tenen responsabilitats de govern, proposen i apliquen la reducció d’impostos sobre els beneficis del capital, les rendes del qual pugen any rera any, mentre que les rendes del treball baixen respecte del PIB.
Conclourem que si ningú posa remei i no ens canvien els cuiners que tallen el bacallà, les properes eleccions del 9 de març serviran per a consolidar, una mica més, el model neoliberal que s’escampa per tot el món, tendint a mercantilitzar i privatitzar tots els serveis col·lectius que pugin ser negoci en detriment dels serveis públics i socials.
----------
Aprofito des d'aquí per donar la benvinguda a Marina, la nova neboda, i felicitar novament la seva mare, el seu pare i el seu germà.
1 comentari:
Rebaixes fiscals alectoralistes? És clar que sí!
Jesús Mota, en el seu article del suplement econòmic de "El País" del diumenge 3 de febrer del 2008 diu:
"El PP critica de electoralista la propuesta del PSOE, o del Gobierno,
de rebajar 400 euros del IRPF. Pues sí, es una medida electoralista, la duda ofende,
como lo son las fantásticas promesas de rebajas de impuestos anunciadas por el PP...
...La disneylandia fiscal que exhibe el PP tiene un reverso infeliz, que ya se percibió
durante los ocho años de legislatura aznarista: autovias mal remendadas, función
pública agonizante, anemia de infraestructuras, sanidad privatizada hasta la cochambre y
seguridad callejera bajo mínimos.
Mota acaba asegurant que seria més eficaç proclamar l'evidència de que la injecció de 5.000 milons d'euros al sistema econòmic actual contribuirà al creixement de la inflació conseguint l'efecte contrari del que es pretén.
Publica un comentari a l'entrada