Loretta Napoleoni en un article del seu bloc deia, ara fa dos mesos, que la recent crisis financera ha posat de manifest la immillorable solidesa de les empreses tabaqueres. Quan a començament del passat mes d’abril una onada de caigudes dels valors enfonsava totes les empreses que cotitzen en les borses de tot el món, només aquelles van mantenir-se insensibles al temporal econòmic.
El fet s’explica fàcilment, el consum de tabac està garantit perquè la població addicta a la nicotina no deixa, ni deixarà, de comprar tabac al preu que sigui. Tot i què les campanyes antitabac dels països desenvolupats tenen un cert èxit la realitat és que el consum i la producció s’està incrementant notablement a nivell global, sobretot per la incorporació dels països asiàtics, començant per Xina campiona mundial amb la xifra de 500 milions de fumadors.
Per altra banda els sistemes fiscals de molts estats estan fortament finançats per ingressos derivats del tabac. Hi ha qui va comptabilitzar, amb ironia o cinisme, com la part positiva els ingressos fiscals per impostos sobre el tabac més l’estalvi de pensions per mort prematura del fumadors i com la part negativa les despeses sanitàries, més la pèrdua d’hores de treball, d’aquells malalts per conseqüència del tabac, i el resultat encara era positiu per l’hisenda pública.
Finalment Napoleoni explica com les multinacionals tabaqueres han reinvertit els seus guanys diversificant les seves empreses. Ara estan fent-se els amos de les grans indústries de l’alimentació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada