dijous, 6 de gener de 2011

Regals de Reis


Quan escric aquest post pot dir-se que ha passat un altre dia festiu relacionat amb les festes paganes del solstici d’hivern. Des de fà molts segles el 6 de gener ha estat cristianitzat com la festivitat de la presentació (això és el que vol dir Epifania) del nen Jesús al món conegut del seu temps: Àsia, Àfrica i Europa. Món representat per tres “savis” que arribaren a la presència del dit infant que era, ni més ni menys, el fill bíblic de Deu i de Maria. El Reis viatjaven a lloms d’un cavall, d’un camell i d’un elefant a fi d’obsequiar el futur fundador del cristianisme amb encens, or i mirra. Aquesta és la història tradicional que fins ara ens ha arribat i que fà dels nens el centre de la festivitat; de retruc fà també que molts nens, i també grans, hagin viscut aquest 6 de gener amb ànsia i expectació.

Tal com deia un actor còmic català, de qui no recordo el nom, desvetllaré el secret més ben guardat: Sabeu quina és la veritable identitat dels Reis... Els Reis són els fills. A efectes del tracte que reben, i que tant exigeixen, aquesta afirmació és del tot correcta. Els matins del 6 de gener molts nens fan el periple pels domicilis dels avis materns, paterns, les tietes fadrines i l’oncle concu per recollir els presents que amb més o menys encert, però amb voluntat certa, i escurant-se les butxaques els fan als reis de la casa. Per descomptat que aquest regals s’afegeixen als que han rebut amb anterioritat a casa seva dels Reis d’Orient, del Tió, Santa Claus, el Pare Noel i l’amic invisible...

Aquesta allau d’atencions té l’efecte de provocar comparacions i llistats de preferències; per una banda tenim l'alegria i desig satisfet per l’altra frustració i desencís. Segur que molts nens, avui, han après la lliçó al desembolicar un paquet i trobar un objecte d’escàs interès. No totes les expectatives de satisfacció s’acompleixen a la vida. Els diners que ha costat el regal indesitjat i antipàtic no han estat llençats en va a les escombraries: ha subministrat una petita dosi de realisme a l’infant. En el futur, quan madurin aquest nens ara frustrats, sabran la vàlua d’aquesta acció de la iaia; que amb la seva petita pensió mira de tenir regals per a tots els besnéts en la festa de l’Epifania.