Enguany es repeteix la convocatòria iniciada per Clara Zetkin al març de 1911 per manifestar-se pels drets del col·lectiu femení. S’establí, així, un Dia Internacional de la Dona (Treballadora). La diada persisteix avui, cosa que vol dir, lamentablement, que la feina està per fer.
Contra aquells que diuen "que tenim el calendari farcit de diades per a tot i que tret de la intenció comercial no serveixen per a res més" penso que el 8 de març s’ha de mantenir viu i fer campanya reivindicativa contra la flagrant discriminació que pateix la part femenina de la humanitat. Per a vergonya de la nostra societat occidental encara cal lluitar contra la discriminació laboral de la dona, tot i que els convenis no estableixen diferències, per exemple entre administratius (homes) i administratives (dones) el sou mitjà femení és inferior al dels homes. Però, encara és pitjor la discriminació social de la dona que la fa víctima de maltractes domèstics; arribant-hi, fins i tot, a ser assassinades pels que havien estat companys, i pares del seus fills.
En les societats primitives, paradoxalment tant presents en el món d’avui dia, la feina encara és més gran. Les dones sovint són purs objectes per a la reproducció, sota els poder d’un patriarca; són víctimes de la manca absoluta de llibertat, arribant a l’explotació sexual, mutilació genital i tants altres maltractes que indignen les gents de bé.
Més que reivindicar la igualtat, o l’establiment de quotes de participació en diferents àmbits, cal lluitar pels drets de les persones indistintament del si són homes o dones. Evidentment les dones tenen una llista més gran de reivindicacions; les quals només s’obtindran per la força de tots els progressistes mitjançant l’educació i la civilització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada