Indignació

Un de cada dos joves (menors de 30 anys) de tot l’Estat no té feina, i molts dels afortunats que estan empleats ho fan en condicions de precarietat. La generació actual, si ningú hi posa remei, està destinada a ser una generació perduda. No ens estranyem, doncs, que finalment la indignació esclati a la vista del deteriorament de la justícia i de la moralitat del cos social malalt, el Leviatan potser té càncer. El malestar social ha surat finalment en mig d’una gran crisi econòmica fruit de l’especulació, del liberalisme econòmic, de la cobdícia i del robatori clar, sense més adjectius, perpetrat per elegants senyors, de coll blanc i corbata, que encara pispen i volen pispar més tot i que tenen sous de milions d’euros l’any.

La darrera setmana, centenars de milers d’aquests indignats han sortit al carrer, a Madrid, Barcelona, Sevilla... i a moltes ciutats d’Espanya i del món convocats pels moviments socials, com “Democracia Real Ya”, “malestar.org” i tants d’altres, per manifestar la seva indignació i començar a treballar per acabar amb les malifetes del poders; dels formals en mans dels partits tradicionals (potser és prematur qualificar-los d’obsolets, o no?); i del poders econòmics dels dits “mercats” però que són persones amb cara i ulls.

La feina és àrdua i caldrà molta perseverància, pedagogia, organització, bona voluntat, fermesa en la depuració dels trepes, dels corruptes, dels provocadors, dels infiltrats... Molta feina, però no impossible.

Ànims, seny i resistència! Organitzeu-vos!
Joves: La vostra força i el vostre futur, avui i sempre, són a les vostres mans! I no pas en els partits tradicionals ni en els sindicats. Ningú, des de fora, solucionarà els votres problemes. Cal el vostre esforç personal, ferm, conscient i organitzat!
Lluiteu per a que aquest esforç d'ara no es marceixi com una flor de maig!

NOTA: La foto és del diari Público del día 22.05.2011