Transpiració i refrigeració

En el berenar que uns meus nebots van organitzar ahir amb motiu de l’arribada als tres i nou anys, respectivament, dels seus fills en l’agradable patí de les palmes de la comunitat de Sant Honorat, vaig tenir ocasió de pensar en un tema de física (la refrigeració) lligat a un altre de fisiologia (la transpiració), fenòmens prou coneguts pels estudiants d'ESO, deixant de banda els conceptes d’humitat relativa i saturació, però que alguns lectors potser encara no tenen prou clar.

La transpiració, és un mecanisme dels ésser vius (les plantes també transpiren) fonamentalment dirigit a regular la temperatura del cos, que com demostra la física el fet de convertir un líquid en vapor requereix energia que en ser absorbida del cos que transpira fa baixar la seva temperatura. Centrant-nos el cas del humans, quan la temperatura de l’organisme tendeix a passar del 36,5º C el sistema nerviós activa les cèl·lules sudoríferes que prenen aigua (H2O) de l’entorn, de sota la pell, tot i que al final l’aportació principal la fa el sistema sanguini, i l’extreu a la superfície de la pell amb la finalitat de que s’evapori amb el desitjat efecte refrigerador. Arribat aquest moment poden donar-se dues situacions: Si ens trobem en mig d’un intens corrent d’aire amb baix índex d'humitat relativa, l’evaporació serà intensa, ràpida i amb efectes instantanis; potser no arribarem a apreciar gotes de suor sobre la pell, les microgotes s’evaporaran abans de ser detectades pel tacte o per la vista sobre la nostra pell. Si, en el cas contrari, ens trobem en un ambient saturat d’humitat l’evaporació no es produirà i les gotes de suor esdevindran cada cop més grosses regalimant per la pell amarada d’aigua robada a la sang, amb un petit percentatge (diuen que el 2%) de sals, urea, i altres productes recollits per les glàndules sudoríferes; per descomptat el greix corporal no intervé en aquest procés: tots sabem que la cansalada "el tocino” es fon quan la planxa passa dels 80º C. Creieu-me a la suor no hi trobareu gens del greix que alguns conservem en l'entranyable “tortell de reis” que tenim al voltant del melic. Una observació important: Hi ha qui posa dificultats a la transpiració refrigeradora embolicant-se el cos amb plàstic: Compte! Això té el risc d’espatllar per sempre el sistema renal i fer-nos patir malalties nefrítiques de difícil guariment.

La refrigeració, és el fet que fer baixar la temperatura del cossos vius o no. Si ens posem davant d’un intens corrent d’aire (com la generada per les pales d’un ventilador, o pel preciós ventall xinès de seda natural de l’Alberta) l’evaporació de la humitat superficial de la nostra pell ens farà baixar la temperatura amb una agradable, o desagradable, sensació de frescor. La temperatura de la sala on el ventilador bufa serà la mateixa tant si està engegat com si està desconnectar. Fins i tot amb el ventilador engegat la temperatura pujarà per l’efecte del corrent elèctric circulant per les bobines estatòriques del motor de l’aparell.

Conclusions:
1 - Fer exercici físic en condicions de saturació hídrica ambiental pot fer-nos perdre molta aigua, quilos d’aigua corporal, fins la deshidratació i la mort, però el greix consumit serà mesurable només en mil·ligrams.
2 – Deixar un ventilador bufant sol dins d’una sala només produirà que la temperatura ambiental s'incrementi paral·lela a la factura de l’electricitat.