Poques coses deuen ser tan obstinades com la realitat dels fets: si ha sortit el sol aquest matí pel nítid llevant de setembre i la seva lluentor ens cega, encaparrar-nos en negar-ho és pueril i absurd. Tot i així, trobarem aquells que fan com si encara no s’hagués fet de dia; tancant persianes i finestrons diran que encara és negra nit.
Una actitud semblant és la d’aquells que volen ignorar l’existència del passat i dels fets que hi van viure en aquells temps pretèrits. Tenim coneguts que després d’un divorci volen recollir, i destruir, les fotos del casament que s’han escampat arreu l’arbre familiar com les figues madures en les branques de la figuera.
El temps passat conté la nostra història, indefugible, real, incanviable; la qual seria convenient no oblidar per ser rics en coneixença i estalviar-nos de caure en els mateixos errors una altra vegada. Per molt que retallem la imatge d’una persona de la postal d’aquells vells temps, potser realment feliços, tant la persona que volem esborrar del nostre passat com els vincles amb ella (o ell) persistiran en el llibre de la realitat dels fets tant o més ferms que si haguessin estat signats en escriptura notarial.
És un fet evident, però algú ho havia de dir! Deixeu les velles fotos en la seva integritat.
NOTA: La imatge és una manipulació dels panells "Adam" i "Eva" del conegut retaule de Gant de Jan Van Eyck (1432) anomenat l'adoració de l'Anyell Místic.
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada