Coneixía l'elegància literària de Yasunari Kawabata, des
del 1968, quan el "Circulo de Lectores" el va editar de
seguida que va saber-se que era premiat pel Nobel de Literatura d'aquell any.
En aquell moment la novela que va arribar a les meves mans va ser "Una grulla en la taza
de té", que actualment estic rellegint i serà puntualment comentada en
aquest blog. Ara comentaré el recull de més de setanta contes molt
breus, tant curts que hi caben en el palmell de la mà, editat inicialment per
"emecé". El primer dels relats és del 1923 (Lugar soleado) i el darrer del
1964 (Nieve).
Els temes de Kawabata ens enfronten a una forma de
assolir la vida molt humana, realista i allunyada dels convencionalismes.
Llegint-lo tenim la sensació d'estar davant d'un amic que ens relata les seves
més pregones vivències i sentiments amb absoluta sinceritat. Amb un estil preciosista, quasi
fílmic, amb regust de postal japonesa, envoltat de cireres florits i dels
subtils ambients de balnearis termals en mig de la natura. No hi falten els paisatges
de neu, les muntanyes, els boscos, i les onades del mar, les relacions
familiars, les malalties i la mort.
Una lectura, doncs, molt recomanable. Sobre tot si es vol
gaudir de la vida des d'un punt de vista diferent, com seria la contemplació
d'un ikebana en contrapunt a un centre floral de tipus occidental.
Títol: Historias de la palma de la mano
Titol original: Tenohira No Shõsetsu
Autor: Yasunari Kawabata
Editorial: emecé, 2005
Reedició: Planeta, 2008, Villatuerta (Navarra)
Traducció del japonès: Amalia Sato
Pàgines: 308
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada