Una tarda de juliol, quan estiuejàvem prop de Palamós,
potser era el dia del gremi del mariners i pescadors: 16 de juliol, diada de la
Mare de Deu del Carme, el meu fill que era un nen de menys de deu anys va voler
convidar-nos amb el seus estalvis a prendre alguna cosa en el passeig marítim
de Sant Antoni de Calonge; vam seure al voltant d'una taula verda en la
terrassa d'un bar irlandès protegida del sol i refrescada per la marinada de la
tarda. Vaig demanar una "Guinness", el cambrer i propietari del negoci,
mentre la cervesa assolia el seu punt òptim dels 19 mm d'escuma, ens explicava
que la cervesa era un aliment de primer ordre, font de minerals, carbohidrats,
vitamines... L'home tenia força raó, el pa que està considerat un aliment bàsic en la
nostra dieta occidental té la mateixa fórmula de la cervesa: cereals, aigua i
llevat; amb la petita variació de la quantitat d'aigua que és molt més petita
en el cas del pa, per tant un cop cuit l'etanol s'evapora i el dioxid de
carboni es perd en l'ambient, cosa que no passa amb la cervesa.
El meu fill va quedar sorprès a l'hora de pagar el compte,
per que va trobar extraordinàriament cara la pinta de "Guinness", fet
incomprensible per un nen de la seva edat.
;-))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada