Camí de ca la nostra estimada Laura, patint una més que càlida tarda de
juliol, vam passar pel Sant Hipòlit; justament en el lloc on el carrer acaba i
gira a l'esquerra tot un quadrant sencer fent que els cotxes de forma sobtada redueixin la velocitat i descriguin una corba de petit radi, com vaig fer jo.
Abans de girar vaig haver quasi d'aturar el cotxe per deixar pas a un parell de
pre-adolescents, que il·luminats pel sol de ponent creuaven la corba en
direcció al transformador elèctric que ocupa l'edifici cantoner de l'esquerra;
al davant i a la dreta hi ha un petit espai de gespa que perfila el nord i
l'est d'un parc en forma de cartabò, dit entre els veïns "dels
Evangelistes" o del garrofer, per un exemplar que allà algú va plantar. El
nens giraven les seves samarretes xopes tal com els pastors giren les fones a
fi d'eixugar-les per centrifugació després d'haver-les esbandit a la font del garrofer. La calor
d'aquella tarda justificava la inesperada coreografia de la infantívola acció
física de giravoltar les samarretes caminant nus de cintura amunt.
Un centenar de metres més al nord vaig aturar el cotxe just davant la casa de l'anciana Laura; per segona vegada en quinze dies la dona havia
caigut en un dels seus múltiples intents nocturns d'anar al bany.
L'anciana, contra l'evidència, vol ser "no dependent"; juga als daus amb la seva integritat física, no demana l'ajut de la seva filla amb qui conviu perquè: no vol "molestar", i perquè ella "s'ho pot fer"; tot fins
que surti el sis doble. Temem que serà un d'aquest dies. Entre tant mirarem de
comprar-li una cadira-WC plegable.
Finalment, cal lloar l'excel·lent servei municipal
d'atenció a les persones amb dependència. En menys de deu minuts, després de
prémer el botó vermell, va arribar l'ambulància a casa de la Laura i van dur-la
a Urgències on de seguida va ser atesa i cosida com calia.
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada