divendres, 19 de desembre de 2014

Llenya


Una estimada, i jove, neboda emigrant en un país centreuropeu a la recerca d'oportunitats per a desenvolupar la seva formació professional en el camp de la sanitat i la geriatria ens ha fet arribar una foto de la llar de foc de la petita borda alpina que s'ha llogat a mitges amb una col·lega.

La foto m'ha activat les sinapsis neuronals de l'emoció i la nostàlgia (si és que existeixen específicament com a tals). El fet és que en veient les flames a la llar de foc m'ha vingut a la memòria els matins d'hivern, quan ajudant a la mare anava a recollir llenya per les vinyes i camps propers a casa. Amb les branquetes petites sobre un paper rebregar (sovint del diari "Siete fechas") engegava el fogonet que de seguida alimentàvem amb troncs més gruixuts; o, com era més habitual amb carbó de llenya. Aquells branquillons eren imprescindibles sobre tot per a encendre el braser; únic mitjà de calefacció en les gèlides matinades dels hiverns dels cinquantes del segle passat.

Vist des d'ara la despesa de temps en la recerca d'energia era enorme. En aquells anys esmerçàvem moltes hores per a la compra d'altres fons d'energia tèrmica; a més de la llenya recollida de franc calia compar: carbó de llenya, carbó de pedra, cock, carbonet, terragada; i, anys més tard, petroli (l'actualment denominat kerosè).


...-