dilluns, 6 de juliol del 2015

El pom de gessamí


Enguany els termòmetres marquen màximes fora de norma. Les temperatures s'enfilen a punts de rècord des dels primers dies d'estiu. Fa una calor excepcional, tal com ho va fer a la primavera. Els experts recomanen paciència, tranquil·litat, mesures de protecció i adaptar-nos a la climatologia estiuenca extrema per a les activitats quotidianes.

Un d'aquests consells és gaudir del que tenen de positiu la calor i els llargs dies de sol canicular: entre moltes altres accions està la de fruir de la fragància que els crepuscles d'estiu ens ofereixen plantes com el gessamí i la flor de nit ("Dondiego", o "Dama de noche" en castellà). Els records queden més profundament marcats a la memòria si s'acompanyen dels l'aromes fascinants; com en aquells jardins de Torre Valentina quan després de sopar fèiem una passejada pels voltants de l'Hotel on passàvem uns dies cada any mentre els fills eren menors. Sempre coincidíem amb la celebració de la patrona dels pescadors, la Mare de Deu del Carme (16 de juliol). Aquell dia desenes de barques desfilaven des del port de Palamós fins a Platja d'Haro fent anar les sirenes i les mànegues d'agua.

Retornant al tema que ens ocupa, ahir l'anciana mare de l'Antonia va preparar un parell de ramells de gessamí, per a dues de les seves filles, enfilant en una agulla de cap de boleta de perla una dotzena de gessamins a punt d'obrir-se collits a última hora de la tarda, el grapat sobrant el va deixar a la petita safata de vidre de Murano al peu de la foto del seu difunt espòs, a l'estil dels "Takonoma" japonesos. Un dels poms va arribar a la meva tauleta de nit, just a ran del peu quadrat de la làmpada. A l'anar-me a dormir l'habitació era prou il·luminada per la lluna que des de llevant reflexava la llum solar sobre el blancs llençols de cotó brodats. Vaig deixar les ulleres a la tauleta sense saber que les deixava just sobre el pom de gessamins. Hores més tard la calor no em deixava dormir vaig posar-me les ulleres per anar a la cuina a prendre un got d'aigua i allà em va sobtar l'aroma dels gessamís: s'havia impregnat el pont de les ulleres i, creieu-me, ara mateix, dotze hores després encara oloren les meves ulleres a la fragància del gessamí.


...-