Allà pels anys cinquantes i primers seixantes del segle
passat sovint es produïen talls en el subministrament elèctric. Tothom havia
de tenir sempre a mà una espelma, per exemple per acabar de sopar a taula. També en aquells anys de penúria per completar la dieta la
major part dels veïns criaven conills, pollastres, gallines ponedores; n'havien
que tenien una o dues cabres al cobert del fons del pati; fins i tot en una
casa que tots coneixíem com la de "cal carboner" criaven un parell de
garrins al llarg de l'any fins engreixar-los pel consum, o per vendre'ls. Com xisclaven quan els
treien per la força al carrer traspassant el menjador i el passadís de la casa per
carregar-los en el camió que els duia a l'escorxador.
A les cases del veïnatge podíem trobar altres
animalons menys productius proteïnicament, com ara coloms, canaris, una única mula
que era la força de tracció de l'home que repartia en un carro gel a domicili; i,
naturalment no faltaven ni gats ni gossos a totes les cases. El veí del costat s'havia fet amb una femella de pastor alemany la qual terroritzava amb
piules quan l'animal s'amagava a la caseta de l'esquerra del pou les nits de Sant
Joan.
Retornant al fet d'encendre espelmes, una nit que s'havia
tallat el corrent elèctric el nostre gat va pujar a la taula on lluia
l'espelma encesa, els gats solien estar dins de casa contràriament als gossos
que sempre s'estaven al pati o al carrer; la curiositat instintiva del felí va
fer que s'acostés a la flama que pujava del ble amb intenció d'olorar-la, quan
el nas va ser prou pròxim a la font de llum i calor va girar-se bruscament
esgarrifat. També s'ha de dir que era un gat molt poruc, un dia que desmuntàvem
mobles va fer un bot de mig metre en veient la seva pròpia imatge en un mirall
de l'armari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada