dissabte, 6 d’agost de 2016

Els sons de l'estiu



L'Angi acaba de sortir a estendre la bugada de color al sol de la terrasseta. Un mascle de cicala plebeja, (cigala en català i cigarra, en castellà) l'ha saludat amb en seu estrident cant just quan començava a penjar roba. L'insecte ja fa tres o quatre dies que canta de tant en tant, especialment quan el sol està en el seu punt àlgid. De segur està en la capçada del plàtan d'ombra més proper dels que s'arrengleren al llarg del nostre carrer.

És una de les avantatges de viure en una zona perifèrica de la cuitat, a llindar amb el camp obert. La fauna mediterrània fa acte de presència: pardals, caderneres, coloms, tudons, tórtores, estornells, garses, cotorres (aquestes de recent importació); també avions i orenetes que amb els seus xiscles de bon matí ens fan gaudir de la natura més patent. Més estrany és veure les cigonyes, els agrons i fins i tot les gavines; però, que cap any hi falten en els cels de casa meva. Fa alguns anys els rat-penats han deixat de voltar els capvespres per les capçades dels arbres del meu carrer.

Gaudiu, doncs, com nosaltres, d'aquest estiu que ja ha arribat a la màxima plenitud.


...-