Ahir va ser
una diada històrica d'enorme transcendència, sense precedents en la meva
memòria, tant a Terrassa com a la resta de Catalunya. 25.000 ciutadans van
ocupar el centre de la ciutat en repulsa per la brutalitat de la policia
espanyola en la consulta del diumenge passat 1 d'octubre. Les esfereïdores
imatges d'ancians abocats per les escales, dones arrossegades dels cabells,
bales de goma, bastonades a tort i a dret... Tot per ordre del govern de
l'Estat, en mans del PP, cec i incompetent per reaccionar davant la realitat
amb un xic de seny.
En el post de Juny
de 2010, vaig pronosticar que la bufetada del TC espanyol teledirigit pel
PP contra l'Estatut de Catalunya, acabaria tenint conseqüències i resposta
adient de milions de catalans. L'entusiasta mobilització d'ahir i del passat
diumenge han confirmar el meu pronòstic. El que no imaginava és que l'empenta
d'aquesta onada gegantina assoliria tal potència que amb seguretat ens deixarà
properament a les portes de la república i de la independència.
Algunes veus
responsabilitzen el govern de Puigdemont de les movilitzacions populars i no
pensen que milions de persones van anar a dipositar el seu vot en grans
condicions adverses: segrest de paperetes, robatori d'urnes, ocupació militar
per 12.000 membres de la Policía Nacional i Guardia Civil arribats
de tota Espanya. Votar en aquestes condicions implica un enorme grau de
conscienciació, de sentiment, d'emoció... i contra les emocions no es pot
lluitar amb porres ni bales. Ni amb manipulació informativa, com la que dóna
per bona la xifra de 400 policies ferits, un lapsus fruit del nerviosisme de la
ministre Soraya.
La ceguesa de
la dreta espanyola, ancorada en el segle XIX, amb la seva monarquia imposada
pel dictador, amic de Hitler i Mussolini, ha facilitat el camí, sense retorn,
de Catalunya vers la llibertat. La població catalana, la joventut mobilitzada,
són l'onada que du el Govern i el Parlament a la costa, esperem que sigui acollidora,
on començarà la veritable feina il·lusionant i engrescadora de construir la
República de Catalunya.
 |
| Càrrega a l'escola Ramon Llull, BCN, 1 octubre 2017 |
1 comentari:
La realitat dels fets a partir del 27 d'octubre ha demostrat que els catalans estan molt més lluny de la costa acollidora del que havien fet pensar les organitzacions independentistes. Vegeu l'entrada del 31.11.2017
Publica un comentari a l'entrada