També podia haver titulat aquest post con "El
contingut i el continent" fent referència a les dues parts ben
diferenciades constituents de les obres d'art com poden ser les pel·lícules. És
evident que ambdues són entitats avaluables independentment una de l'altra. Per
una banda tenim el suport visual, estètic, rítmic, acústic que per sí mateix
ens transmet, o al menys ho intenta, un ambient, un clima i uns sentiments que
polsen les cordes dels afectes i les emocions dels espectadors. És clar que cal una
predisposició, una receptivitat, que sàpiga interpretar els senyals que el
director i tots, dic tots, els creatius del film han abocat en la confecció de
l'obra d'art. Per altra part, tenim els conceptes, valors ètics i morals que el
director i guionistes pretenen transmetre als espectadors. Generalment aquest
van imbricats en la trama, la història i els esdeveniments que viuen els
personatges, aquí recau el treball primer en els guionistes i després en
l'habilitat dels actors i actrius per ficar-se dins el personatge i mitjançant
les paraules, la tonalitat de veu, els gestos i actituds comunicar-nos als
espectadors el que senten; oferint-nos una connexió directa amb el seu
"jo" més íntim.
Aquesta diferenciació és molt evident en el film dirigit per Lee
Daniels en el 2005, "Shadowboxer", el mateix director i
productor que l'any 2008 presentava l'oscaritzada "Precious".
"Shadowboxer" fa al·lusió a l'activitat esportiva
d'entrenament del protagonista masculí, interpretat per Cuba Gooding Jr. el qual en el film és
fillastre de la dona interpretada per Helen Mirren. Tots dos personatges són sicaris, assassins a sou
professionals, que acaben establint vincles afectius molt intensos alimentats, potser, per l'efecte devastador d'un càncer i d'una mort imminent. L'avaluació
de les conductes morals i ètiques resta
oberta a l'espectador filtrada, com no pot ser d'altra manera, per la
personalitat i sentiments del propi espectador. El film
reflecteix un món intensament real on moltes consideracions són factibles, subjectes a diverses valoracions per la percepció de l'espectador.
Essent un film considerat drama, thriller, no s'assembla
a cap altre que hagi vist. Excel·lent la música, la llum, el tractament del
color i les escenes de natura, inclosa la caiguda de pètals a l'estil japonès.
La quietud de la càmera evitant sotracs i molestos tremolors de la imatge, dels
quals els films actuals fan un extens i abusiu ús per donar efecte d'acció. Les
llargues escenes en silenci i, fins i tot, la criticada per inexpressiva actitud
(hi ha qui diu poquerface) de Cuba Gooding Jr. són recursos escènics molt eloqüents
pels qui saben interpretar un gest o una mirada.
En definitiva, per part meva, ha estat el brillant
descobriment d'un director excel·lent, que al 2008 va
dirigir Precious, un altre film imprescindible per entendre el
racisme i la discriminació als EEUU, tant de l'any 1987, època on s'ubica Precious,
com en la més rabiosa actualitat com il·lustra el moviment BLM (Black
Lives Matter).
Per acabar vull agrair a la televisió d'àmbit català del
grup Godó, (8TV), l'excel·lent programació de cine en la franja horària de 22 a
24 hores. Ahir vespre, per exemple, van emetre "Mi mapa del mundo"
del 1999 amb Sigourney Weaver, Julianne Moore i David Strathaim. No comentaré
aquí aquest film, però cal saber que va estar seleccionat per il·lustrar la
cloenda d'un curs d'infermeria a Cantàbria; i, la qual Carlos Boyero va
qualificar d'insuperable l'actuació de Sigourney Weaver.
Fitxa tècnica:
Títol original: Shadowboxer
Any: 2005
Actors: Helen Mirren, Cuba Gooding Jr., Stephen Dorff, Vanessa Ferlito,
Mo'Nique, Macy Gray, Joseph Gordon Levitt, Julia Yorks
Durada: 92 min
Direcció i producció: Lee Daniels
Guió: Will Rokos
Música: Mario Grigorov
Fotografia: M. David Mullen
País: EEUU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada