divendres, 28 de desembre de 2007

Obscenitats i indecències a la rifa de Nadal


El passat 22 de desembre, seguint una centenària tradició, va celebrar-se a Madrid el ritual de la rifa de Nadal. Podem pensar que és un joc, d’una innocència pueril, (consegüentment s’hauria de celebrar el dia 28 de desembre) organitzat per l’Estat amb la finalitat de recaptar diners pel calaix d’hisenda. Ben mirat es tracta d’una mena de redistribució del patrimoni, que segueix el criteri de que pagui més qui més vulgui guanyar. J’ha ho havia dit l’Scott Adams (l’autor del còmic Dilbert): Les rifes de loteria, com les religions, es fonamenten en la pretensió de que una cosa extremadament improbable ens pot passar, precisament a nosaltres, i per tant actuem com si realment ens hagués de passar.

El fet que vull comentar, va ser vist als noticiaris repetits en múltiples cadenes de TV. Una persona, de qui les imatges no mostraven el rostre, posseidora de participacions d’un dels primers premis, (aquests són menys d’una dotzena entre 85.000) va mostrar a milions d’expectadors la seva impudícia, cremant un bitllet de 50 euros. No sé si cremar diners de curs legal és delicte, però moralment és una obscenitat que ofèn a tots aquells que per obtenir cinquanta euros han de treballar més d’una setmana (1), i a tothom que no estigui mancat de senderi.

Notes:
obscè –ena Adj. Que ofèn greument el pudor.
pudor m. Aversió de l’ànim envers allò que pot ofendre la decència, també la modèstia.
(1) Veieu els treballadors de la construcció a l’article de Cap Verd, ells guanyen 6 euros per dia. Allà el preu d’un litre de llet és de més d’un euro.