dimecres, 23 de juliol de 2008

Accidents infantils d'estiu


Durant els anys cinquantes i seixantes del segle passat, eren habituals els accidents infantils amb resultat de mort. Actualment quan un nen s’ofega al canal de la dreta de l’Ebre, entre Tortosa i Amposta, la noticia surt als telediaris (emissió de TVE el 21.07.2008). D’aquells antics accidents només s’assabentaven els familiars i els veïns de les víctimes, no obstant això podem afirmar que eren més letals i nombrosos que ara.

L’àmbit de la notícia actualment és de milions de telespectadors a tot el territori de l’Estat. Fa mig segle l’ofegament en una basa de la filla de sis anys de la Paquita (la carbonera que vivia tres portes més avall) era notícia només per als veïns de les dues dotzenes de cases que sumaven les del meu carrer juntament amb les del passatge que comunicava el centre amb el barri de la Maurina mitjançant la passarel·la de ciment sobre la riera . Pocs anys després també va morir ofegat, en el riu del seu poble, el nebot de dotze anys de la veïna que vivia a la casa de la cantonada amb el passatge.

Els nois grans aconsellaven als més petits:
-No us fiqueu a la basa gran de la bòbila, perquè un nen que s’hi va capbussar va quedar-se clavat al fons argilós i va morir ofegat. Un altre, quan volia sortir es va quedar enganxat al fons enfangat i també va morir.
Aquestes històries d’accidents infantils esdevenien en un món quasi rural; de vida de carrer, sense empedrat, ni voreres, ni molt menys asfaltat, amb gossos sense amo plens de llagastes; torrenteres d’aigües cristal·lines després de les pluges que amb la sequera es transformaven en pudents rierols d’aigües negres on s’agitaven els capgrossos que mai arribarien a ser granotes.

Aquella era la vida al carrer, amb moltes pors inculcades al infants com a mitjà eficaç per ampliar la seguretat. D’aquest tipus eren els consells i recomanacions dels grans quan deien:
-Desconfieu dels estranys, poder ser “tísics” que segresten nens per treurels-hi la sang i beure-se-la. Vigileu de no entrar a la vinya del Ros, perquè té una cisterna i allà s’ofeguen els que hi entren, cauen i no poden sortir. Allunyeu-vos dels gossos, perquè poden encomanar-vos la ràbia. No heu de menjar fruites silvestres desconegudes, us enverinaríeu. No toqueu les ortiges, ni les figueres de moro, ni els gripaus. No hi aneu al Bosquet, perquè hi han homes amagats. No pugeu a les figueres, l’arbre de Judes el traïdor, perquè les branques que semblen més fermes es trenquen de sobte.

El món ha canviat i els perills de l’estiu també, la vida al carrer ara és més segura, però sempre caldrà que algú aconselli als més petits dels nous perills. Ara el risc de mort està en travessar els carrers i avingudes sense mirar. Encara avui dia, de tant en tant, moren atropellats nens. Entre ells predominen estadísticament els d’origen immigrant que provenen de zones rurals, poc avesats en els perills del carrers a les ciutats per als automòbils.