dimecres, 11 de gener de 2012

Quiròfanmania


Tots els mitjans de comunicació treuen fum aquest dies amb l’escàndol sanitari internacional creat arran les centenars de milers de pròtesis mamaries fetes de “silicones no homologades” fabricades per l’empresa francesa PIP. Diuen els experts que les dones portadores d’aquest nyap de la indústria sanitària se les haurien d’extreure. El cost econòmic i social és enorme, lògicament tal com l’alarma de les dones afectades.

La raó que va abocar a milers (potser milions arreu del món) de dones a passar pel quiròfan, com qui va a la perruqueria, amb la finalitat de canviar l’aspecte del seu cos, s’explica per dues causes principals: l’abundància de diners a les societats desenvolupades i la insatisfacció personal, una mena de dèficit en l’autoestima. Estadístiques recents mostren que als EUA un 80% de les dones no estan conformes amb el seu cos. És una dada massa general, caldria saber el grau d’insatisfacció; potser anirà des de l’efecte “magdalena”, que és aquell arrodoniment que sobreïx tant graciós sobre la cintureta de la faldilla, o l'alçada, fins casos realment justificats de malalties i altres causes que recomanen tractaments clínics. Entre ambdós extrems trobarem disconformitats sobre el volum i forma de les sines, la textura de la pell, el color de l’iris... Els homes no estan lliures d’aquestes insatisfaccions i també alguns passen per sessions d’implantologia diversa.

Darrere aquesta tendència estan les clíniques d’estètica, la publicitat, els models socials; però sobre tot està l’abundància de diners que canalitza aquest negoci, que podem qualificar de excrescència marginal i sucosa del sistema mèdic i de salut.

Els resultats de les intervencions quirúrgiques d’estètica no sempre són satisfactoris, recordo aquella companya de la feina que va quedar amb uns llavis com salsitxes, o aquella amiga mallorquina que anys enrere va fer-se xuclar, mitjançant un tub metàl·lic connectat a un aparell aspirador, el greix de les cuixes; ara ha de dur-les embotides en mitges especials faci fred o calor a més de patir en els membres inferiors dolors i aspecte d’olla abonyegada.

Amables lectors, penso que la vida és prou curta com per evitar-nos malgastar-la en quiròfans i posteriors sessions de convalescència i rehabilitació tot sense motiu de salut que ho justifiqui. Tenim prou exemples demostratius que la vanitat pot dur-nos a equivocar els objectius en la nostra vida. Esperem que les regulacions estatals, algun dia gloriós, mirin sobre aquestes pràctiques que permeten medicastres amb títol dubtós (segurament legal, però que suspendria en ètica) fer negocis que freguen la immoralitat i veritablement actuen contra la salut de les persones.



...-

4 comentaris:

MembrillO ha dit...

De títol dubtós res, si ho fan malament els cau un puraco i sino els cau el puro és perquè el pacient ha firmat mil fulls primer.
Cadascú és lliure de gastar-se els diners amb lo que li doni la gana, per això serveixen no? tenint en compte que és legal i no li fan mal a ningú jo no ho veig tant malament.

Cito: "La raó que va abocar a milers (potser milions arreu del món) de dones a passar pel quiròfan, com qui va a la perruqueria, amb la finalitat de canviar l’aspecte del seu cos, s’explica per dues causes principals: l’abundància de diners a les societats desenvolupades i la insatisfacció personal com una manca d’autoestima."
Això dels diners és una xapuça, igual que amb implants es fan servir per coses molt més perverses. Jo parlaria de les causes: nivell de vida tan alt que tenim temps de preocupar-nos per paridetes i medis menjacocos.
És molt humà voler ser/tenir més que el veí

Lukas4 ha dit...

Benvolgut “MembrillO” no entenc que vols dir amb que el nivell de vida tan alt ens doni temps per preocupar-nos de paridetes i medis menjacocos... Potser, és que no et sembla oportú el meu comentari contrari a les operacions de cirurgia descontrolades i innecessàries que per vanitat dels intervinguts i avarícia de les clíniques acabaran desviant milions d’euros públics per reparar les malifetes particulars i privades d’uns i d’altres.

Angelita ha dit...

A mi lo que me parece mal es meterse en un quirófano, con anestesia y otros riesgos, sin necesidad.

Lukas4 ha dit...

Poden ser 12.000 les dones afectades a l'Estat espanyol per aquest problema. Han fet una associació, i diuen:
.../... (El País - 15.01.2012)
Giménez, como Regatero o Emy Mignone —implantada en 2006 y que tuvo que retirarse los implantes reventados en 2011—, ha formado asociación de afectadas por las prótesis PIP. El foro donde se organizan reune ya a más de 1.300 mujeres y la asociación prepara una demanda para exigir responsabilidades a las clínicas y a las autoridades sanitarias, que no frenaron a tiempo la venta de los implantes adulterados. “Estamos pagando con nuestra salud los fallos del sistema, alguien debe responder por ello”, dice Giménez.