Spanair, una aposta catalana pel negoci del transport aeri ha petat després de perdre 140 milions d’euros públics, amb el resultat de milers d’aturats més. Trobar feina aquí cada cop és més difícil. Treballar lluny de casa sembla el darrer camí dels joves, i no tan joves, que actualment volen incorporar-se a la vida activa en qualsevol país del sud d’Europa. Les estadístiques per l’Estat i per a Catalunya preveuen un creixement del nombre de treballadors a l’atur fins el 2013. Ara, els experts es pregunten quan arribarem als 6 milions de demandants de feina a las oficines del SOC o de l’INEM.
No podia ser d’altre forma si la política empresarial dels darrers trenta anys (tret del miratge especulatiu del totxo) ha estat la destrucció dels sectors productius. On han anat a parar les indústries que generaven bens i riquesa a Catalunya, us ho diré clarament s’han esfumat, dissipant-se com aquella boirina matinal que t’adones que no hi és quan el sol pica. No cal ser catastrofista per contemplar el futur amb gran preocupació. El sector públic ni el de serveis no s’aguantaran si no tenim un sector productiu que els doni suport: els botiguers, com els empresaris de l’oci i la restauració tancaran quan els clients arribin al llindar crític de la seva capacitat adquisitiva.
Així, doncs, resta el camí de l’emigració per aquells joves amb formació, sense lligams familiars massa forts, ni amb la seva llar, i que cerquin ser autosuficients o desenvolupar-se personal i professionalment. Tal com mostra la foto és el camí triat per la dona capverdiana que veiem treballant en la indústria tèxtil dels EUA.
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada