dissabte, 11 de febrer de 2012

Esport i dopatge


Sempre he pensat quant n’és d’injust que en esports de competició només qui ha arribat primer, o aquell que derrota el seu competidor final, rep tots els honors; és l’heroi dipositari dels valors de la nació que representa, és el campió que aixecant la gegantina copa platejada, envoltat per l’himne nacional, impregna amb l’aroma de llorer també els cranis dels compatriotes.

Què hauria de merèixer, donçs, l’esforç del miner, de la mare treballadora, del pagès o del peó de paleta que passa tot el dia, sigui a temperatures sota zero o a més de 36º C, omplint contenidors amb la runa que baixa a coll des d’un cinquè pis. Així és la cultura esportiva, uns privilegiats que per l’atzar del conreu dels reflexes i de la capacitat muscular són ídols admirats per la ciutadania, les marques esportives i pels amos del negoci financer que sempre s’amaga darrera aquestes gestes.

És prou conegut que l’alta competició sovint fa servir mitjans poc honestos, no tant sols és el dopatge amb substàncies prohibides, també són les tècniques mèdiques que freguen la il·legalitat: com aquelles esportistes olímpiques russes que tres mesos abans de la competició es feien quedar embarassades amb la finalitat de tenir un organisme naturalment òptim, no per a ser mares (perdien els embrions) sinó per guanyar les seves competidores. Ara, quan un programa de Canal+ a França fa broma amb aquesta realitat, referint-se a esportistes espanyols amb uns populars guinyols, el novell govern de l'Estat a Madrid s’escandalitza i mira de ficar-se en un lamentable conflicte diplomàtic que omple telenotícies, programes de ràdio i la premsa escrita.

Entretant, la destrucció de llocs de treball continua, fins i tot els sindicats redueixen plantilla i acomiaden personal, clar que cada dia són menys afiliats i no els cal tant d’aparell administratiu. Però oblidem problemes, siguem positius, potser per a ser feliços n’hi ha prou veient com esportistes compatriotes guanyen copes i amplien el palmarès; per tant hauríem de dir: Visca l'Eritropoyetina (EPO), el Clenbuterol i la sang en conserva!


...-