divendres, 3 de febrer del 2012

Fred de febrer


Falten pocs minuts pel migdia d’aquest divendres i circulem per la C58 en direcció Ponent vorejant l’obaga de Can Poal; el taulell del cotxe mostra la temperatura exterior, -1ºC, sí un grau centígrad negatiu, tot i que el sol llueix amb força i no bufa gens de vent. Poc abans havíem vist en direcció nord, la plana de la Mola emblanquinada de la mateixa manera que la Serra de l’Obac i el massís de Sant Llorenç del Munt. Un pardal solitari vola en paral·lel a la nostra ruta, a uns tres o quatre metres d’alçada sobre el carril esquerre, de sobte fa un gir brusc, com si hagués xocat amb una paret invisible i cau a plom sobre l’asfalt quedant-se panxa en l’aire amb una de les ales estesa. Serà l’efecte del fred siberià que ens arriba de tard en tard?


...-

2 comentaris:

MembrillO ha dit...

pobret... ja sabia que eren delicats, però bueno, abans el feia més sovint aquest fred i no s'han extingit pas, no?

Lukas4 ha dit...

Tens raó, Membrill0, els pardals retornaràn. A més del fred la neu els deixa sense aliment, recordo haver trobat un pardal mort, glaçat, sota la gàbia dels conills que teníem al pati de casa un dia de neu allà pels anys seixantes.