A una setmana del solstici d'estiu de 2012 vivim els
europeus (gentilici de contingut buit o molt discutible
segons diverses veus) unes jornades de veritable caire històric,
m'atreveixo a dir que similars a la presa de la Bastilla en 1792 a París, a
l'assalt del Palau d'Hivern de 1917 a Sant Petersburg; i, per descomptat, tant
o més greus que el Crac de 1929 a la Borsa de Nova York.
El projecte de construir una Europa Unida propiciat per
l'assumpció d'una moneda única, ara fa poc més deu anys, ha entrat en coma. O
es fan enormes canvis en la política europea de ferotge capitalisme neoliberal
assumint una nova política de les persones, de creixement ordenat i respectuós
amb el medi, de prioritzar la sostenibilitat envers l'enriquiment; o això
petarà a molt curt termini. Les eleccions gregues del proper diumenge, 17 de
juny, les guanyin les esquerres o el conservadors, acceleraran una de les dues
opcions següents: l'esclat de l'euro o l'aplicació de la nova política
econòmica encaminada a la veritable unió europea amb un govern central fort,
una economia unificada, una fiscalitat única i per sobre tot: una cessió de la
sobirania dels ratolins de la Moncloa al lleons de Brussel·les.
Ah! M'oblidava recordar-vos que la ridícula ceguesa que
aquest dies mostra el govern de Madrid no és causat per una crisi bancària o
financera, és una crisi sistèmica que desborda, com un tsunami dantesc, l'equip
d'un homenent enlairat a cap de govern pel dit de l'home del bigoti de les Açores.
No patiu, però, a mal temps bona cara que demà serà un
altre dia. Mireu la tranquil·litat del capverdià que mostra la foto; segur que
l'home viu feliç amb molts menys recursos que l'europeu mitjà.
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada