dimecres, 6 de juny de 2012

La garsa i la perdiu


La diversitat lingüística o, millor dit, l'ús de diverses llengües en un mateix àmbit pot portar-nos a situacions curioses i també a perillosos malentesos. Dissabte passat, mentre preníem un aperitiu als jardins de ca la iaia, una garsa (Pica pica) va aturar el seu vol planejant i lent en una de les branques altes del cirerer que havia estat plantat trenta anys enrere per l'avi Josep; l'au cercava l'equilibri guaitant-nos, o potser mirava la plata del vermut, les patates i les olives farcides.

-Mireu! Una garsa ens vol acompanyar!- Va dir l'Eulàlia.

-"No es una garza"- Puntualitzà en Felipe. -"Las garzas son pájaros mucho más grandes, de la familia de les cigueñas".

Tots dos tenien raó, dintre de la confusió. La garsa en castellà es denomina "urraca" i l'agró blanc, el bernat i el bernat pescador, son denominats en castellà: "garza blanca, garza i garza real".

Un company artiller de la bateria de costa on fèiem el servei militar va ensinistrar un pollet de garsa que alimentava exclusivament amb fetge cru de porc (del destinat a la tropa) que li oferia retallat en forma de cuc. Passades unes setmanes, el borrissol del pollet va ser substituït per les plomes blanques y negres de la garsa adulta. Va ser llavors que l'au va "llicenciar-se", deixant de seguir el seu protector. El fet va passar durant una cerimònia militar, en presència del coronel. L'au que sempre seguia el seu "pare" va intentar parar-se sobre les espatlles i sobre la gorra de plat del coronel, potser perquè era un del homes més alts de la formació militar. L'home va treure's l'au del damunt com qui s'espanta les mosques i el jovenívol exemplar de garsa, sentint-se rebutjat va marxar entre les capçades dels pins que envoltaven la caserna. Mai més va tornar.

També, en aquell indret militar, era molt habitual trobar-se conills, i perdius que sobtadament aixecaven el vol trepidant característic d'aquestes aus. El sergent que manava la bateria va pescar una bona galipandria, un mes de febrer, després de tirar-se al mar a recollir una perdiu que havia estat blanc del seus perdigons de plom. Però aquesta és una altra història.



Imatges obtingudes de "Google"


...-