dilluns, 2 de juliol de 2012

Cercant treball


Ahir llegíem que a França han proposat de no incloure el nom en els CV dels joves a fi d'evitar que siguin discriminats només per l'origen dels seus progenitors. Els de noms d'origen nord-africà, subsaharià o asiàtic són rebutjats abans de llegir les aptituds i experiència professional dels demandants de feina. També hi ha qui oculta el barri on viu perquè és un factor injustament determinant del criteri d'alguns directors de RRHH.

Però no cal anar a l'estranger, també aquí trobem discriminació laboral per motius injustos: edat, tonalitat de la pell, sexe i altres condicions aptes per a prejudicis. Un amic, excel·lent professional amb perfecte coneixement de quatre idiomes, va telefonar a l'empresa que havia ficat un anunci al diari i on ell s'adaptava a la perfecció en el perfil demandat. Van dir-li que sí, que hi anés immediatament per a l'entrevista. No havien passat deu minuts quan va arribar a l'oficina; en veient el seu color de pell, diferent de la típicament europea que esperaven, l'empresari sense amagar un gest de decepció va dir-li: "Que lamentablement el lloc de treball ja havia estat cobert".

Un altre, company delineant a l'atur, van telefonar-lo des del Servei d'Ocupació, una firma fabricant d'Utillatges el volia contractar. Posat en contacte telefònic amb l'empresa van acordar que hi anés a fer l'entrevista; conscientment el delineant havia amagar la seva edat. Justament obria la porta de l'oficina quan el cap de personal va canviar de cara, no s'esperava un home de tants anys: 47. No cal dir-ho, però no el van contractar.

La discriminació laboral per raons peregrines i injustes s'ha practicat sempre i el fet de no incloure el nom en els currículums és una mesura inútil que només fa ajornat el moment de sentir-se més humiliat, i fins i tot d'agreujar-lo. És el preu, i el càstig, de ser diferents en aquest món injust.



...-