dissabte, 14 de juliol de 2012

Nous temps nous símbols


Una senyora diputada, familiarment arrelada al partit que ara governa l'Estat espanyol (esposa i filla de destacats membres del partit), ha estat notícia pel seu exabrupte dit després de la relació dels terribles cops de destral contra el drets dels ciutadans. Va cridar "¡Que se jodan!" justament quan acabava d'anunciar-se la reducció de la prestació pels aturats. 

Aquesta patinada en la sessió del Congrés del Diputats de la filla del castellonenc Fabra, imputat per diversos delictes i senyor de "L'aeroport per a les persones", demostra que la consigna interna del seu partit és: Aplaudir, hacer, corear lo que diga el JEFE. 

No oblidem la destitució del nostre representant diplomàtic a Polònia per desitjar-li als francesos "Que les den por saco". Arreu s'ha vist la impròpia conducta del diplomàtic en un vídeo impregnat (el senyor diplomàtic, es clar!) de vapors etílics.

Seran els nous temps que porten nous símbols? El feixistes italians popularitzaren l'elegant i marcial salutació romana, després adoptada per Hitler. Els comunistes i gents d'esquerres saludaven amb el puny en alt, representant l'esperança en el triomf de la solidaritat fraterna. Ara els blaveros posen de moda el tavernari "¡Que se jodan! Mostra evident del tarannà i dels bons sentiments que els mouen. Sort, encara, que han estat educats en centres religiosos. No vull pensar el que escoltaríem i veuríem si ses ínclites senyories haguessin estat educades en escoles públiques de barri marginal.




..._