divendres, 5 d’abril de 2013

Moda i racionalitat


 
Aquesta tarda en un conegut centre comercial hem vist una hostessa extremadament prima fent publicitat d'un producte d'alimentació, del qual no he parat atenció distret per la sorprenent figura de la dona. Lluïa un clàssic vestir sastre, negre, faldilla sota el genolls, cames llargues i sabates old-fashion de tacó alt sense exageració, mitges negres però d'alta transparència; tot plegat, juntament amb el cabell negre contrastaven fortament amb la blanquíssima pell de cames, mans i del rostre.
 
Aprofito el cas per recordar la meva absoluta oposició als mètodes de la indústria de la moda i de les passarel·les. Una antiga editora de la revista Vogue ha declarat, recentment, que les models menjaven mocadors de paper i restaven fins a tres dies sense menjar per tal de mantenir-se dintre les dimensions i paràmetres corporals exigits per la irracionalitat d'aquest ambient.
 
M'agradarà que els dissenyadors i els industrials de la confecció tèxtil del futur s'alliberin aquesta fixació fetitxista, diria que malaltissa, per les noies i dones extremadament primes.
 
 
...-