Sobre l'amistat

Aquest matí he anat a la Biblioteca Central per demanar en préstec el DVD de "Tomates verdes fritos", una excel·lent pel·lícula sobre l'amistat i molt més; pel camí m'he trobat de cara amb un antic col·lega de la fàbrica, va ser el meu cap de grup cinc o sis anys allà pels setantes. Dissenyàvem màquines rotatives de fins a 710mm d'alçada d'eix. Eren els vells temps dels tecnígrafs, del paper vegetal, de la tinta xinesa, dels tiralínies, dels Rotrings, de les regles de càlcul i de la mítica calculadora mecànica Grimme-Natalis. Ara està a l'atur, esperant la jubilació d'aquí a pocs mesos. M'he alegrat molt de veure'l, tot i que mai vam ser veritables amics.

 

 

 

Amb els companys de feina ens coneixem prou bé, com sol ser amb els que comparteixen amb nosaltres tantes hores del dia any rera any. Acaben per conèixer-nos amb un grau important, independentment del nivell de sintonia; sabem amb detall el tarannà de  cada un dels companys del departament, i encara més si treballem en el mateix equip i en els mateixos projectes. En l'ambient laboral és on he trobat els pocs amics que mereixen aquest qualificatiu, alguns provenien de l'etapa d'estudiants, altres de l'activitat social i sindical organitzada. Però, l'evidència demostra que en el decurs dels anys els amics, o nosaltres, van canviant de via i acabem per allunar-nos definitivament.

Els amics, penso jo, ha de tenir les virtuts de ser companys, col·legues, camarades, confidents; tot i superant la prova del vist i plau moral. Podem ser respectuosos, atents i amables amb persones que, per altre banda, no superin el mínim nivell de principis ètics i moralitat per ser considerats amics nostres.

Diu Natividad Preciado en el llibre "Amigos íntimos" que tothom necessita un amic, o amics, per compartir sentiments, confidències i aquesta relació ha de ser bidireccional. Tenir bons amics ens permet gaudir d'un bon ancoratge social; cal tenir amics que ens aconsellin pensant en el nostre bé, que ens facin evident el que és erroni de la nostra conducta o decisions, que cerquin la satisfacció i l'alegria compartida, sense interès d'aprofitar-se'n i sense fer trampes, que no amaguin les crítiques a les nostres accions quan calgui.

Un bon amic ha de ser un bon tutor i alhora ha d'admetre de bon grat la nostra ocasional tutoria, molt millor si gaudeix amb els nostres interessos i sobre tot ha de sintonitzar la mateixa ona. Potser per aquesta raó, sovint en els viatges col·lectius, es coneix gent amb qui s'estableixen forts lligams d'amistat i encara més si es passa per una situació traumàtica o angoixant. Recordo una parella que va acabar en matrimoni després d'un accident automobilístic en sortir de la discoteca on s'acabaven de conèixer.

 

Queda clar que les amistats no sempre són eternes; com les parelles n'hi ha que acaben per extingir el seus vincles. També hi ha gent que no pot viure sense la constant presència d'amics, tot i tenir parella i fills. Entre aquest trobem aquells que tenen molt més preuades les amistats que les relacions familiars. També és normal que la gent tingui penya, "Stammtisch" (textualment "grup de taula") com diuen els alemanys, amb qui comparteixen hores de convivència, fan sortides, dinars, sopars, gaudeixen d'espectacles, o passen simplement una bona estona conversant al voltant d'una taula.

 

Nativel Preciado opina que l'amistat no és tal quan mana l'interès, ni són bons amics aquells que t'ofereixen el que no necessites, són absorbents, reclamen la teva atenció constant i els teus favors. S'ha de ser molt equilibrat per allunyar-se sense ofendre'ls d'aquells que no tenen dret a ser dins el nostre cercle d'amics. Per altra banda el llibre deixa un lleuger grau d'insatisfacció al lector, perquè els amics i amigues que descriu l'autora ens queden amagats, llunyans, potser per l'actitud declarada de no revelar la veritable identitat de les persones descrites.

Per concloure, els amics: pocs i bons, amb els altres contactes i coneguts n'hi ha prou amb mantenir les més cordials relacions professionals, de col·legues, etc. Per a les confidències tenim l'àmbit familiar més proper.

 

Fitxa bibliogràfica:
Autora: Nativel Preciado

Títol: Amigos íntimos.

Editorial: Temas de hoy, Madrid, 1995 (5ª edición)
Col·lecció: Temas de encuentro
Pàgines: 182


...-