dilluns, 4 de novembre de 2013

El raïm de la ira


 
Fruit dels seus articles de 1936, per encàrrec del "San Francisco News", John Steinbeck va escriure al 1939 l'èpica "El raïm de la ira" (veritable Road Movie, del mateix títol, portada el cel·luloide per John Ford al 1940) on relata de forma sublim la lluita per la subsistència de una família camperola que es veu abocada a l'emigració vers Califòrnia. Seran els anomenats despectivament "okies", talment com a l'acollidora Catalunya deien "xarnegos" als immigrants castellanoparlants en les dècades posteriors al triomf franquista del 1939, ells són els protagonistes d'aquesta novel·la desgarradora, actual, emocionant i reivindicativa; que denuncia la realitat derivada de les crisis econòmiques en aquest món financer, inhumà; que només està regit pel cec benefici i el pur rendiment del capital dels accionistes.
 
A la dècada posterior al "Crak del 29" els camperols i masovers dels estats del Mig Oest, tals com Oklahoma, van ser expulsats de les terres que conreaven al llarg de generacions  i per centenars de milers van dirigir-se a la rica Californa, fertil, plena de fruiters i treball. La crua realitat va demostar que la "Terra promesa" era una fantasia al final de la "Route 66".
 
No revelaré el final de la novel·la, diferent del de la pel·lícula de John Ford protagonitzada magistralment en el paper de Tom Joad per Henry Fonda i per John Carradine en el personatge de l'expredicador Casy. Carradine, Ford i Steinbeck van ser investigats per McCarthy en la tristament cèlebre cacera de bruixes anticomunista dels anys cinquantes del segle passat.
 
El desastre social i econòmic narrat per John Steinbeck va ocórrer després de quatre o cinc anys de sequeres i ventades polsoses que van malmetre les collites de blat de moro i cotó abocant milers d'agricultors a la misèria i forçant-los a emigrar deixant les seves terres i mitjans de vida. Ara i aquí, en el present, una greu sequera financera ofega i empobreix grans capes de població d'arreu el planeta. A l'estat espanyol malgrat les optimistes declaracions dels ministres, fent repicar campanes perquè l'economia ha crescut un trist 0,1% el darrer trimestre (per l'ocupació estacional deguda al turisme) la realitat és que la riquesa disponible per la major part dels ciutadans baixa i baixarà sense aturador. Tot i la brutal reducció de la despesa pública el deute de l'estat ha crescut fins el 100% del PIB, quantitat que molts experts (ATTAC) veuen del tot impossible de retornar. Estem immersos en una autèntica bombolla de deute que sens dubte petarà tard o d'hora amb conseqüències imprevisibles, però segur que seran devastadores.
 
Una excel·lent novel·la de lectura obligatòria, d'alt contingut social. plena de lirisme guanyadora del Premi Pulitzer de 1940. Aquí us deixo un paràgraf del capitol XXV on Steinbeck reflexiona sobre les conseqüències de la caiguda del preus dels aliments per causa de la crisi:
 
Las gentes vienen con redes para pescar en el río y los vigilantes se lo impiden; vienen en coches destartalados para coger las naranjas arrojadas, pero han sido rociadas con queroseno. Y se quedan inmóviles y ven las patatas pasar flotando, escuchan chillar a los cerdos cuando los meten en una zanja y los cubre con cal viva, miran las montañas de naranjas escurrirse hasta rezumar podredumbre; y en los ojos de la gente se refleja el fracaso; y en los ojos de los hambrientos hay una ira creciente. En las almas de las personas las uvas de la ira se están llenando y se vuelven pesadas, cogiendo peso, listas para la vendimia.

Nota: La música emprada per John Ford en la pel·lícula no és altre que l'emotiva "La vall del riu vermell".
 
Títol: Las uvas de la ira, (original: The Grapes of Wrath)
Autor: John Steinbeck
Editat per: El País (Clásicos del siglo XX, nº 26), Madrid, 2002
Traducció: María Coy
Págines: 651

 

 
...-