dilluns, 25 de novembre de 2013

Rellotges


 
Ahir el suplement dominical del diari "El País" dedicava unes trenta (30) pàgines a publicitat de rellotges de polsera. Són uns estris convertits en objecte decoratiu, tal com les arracades, polseres, anells, agulles, collars i tota mena de penjolls; siguin joies o bijuteria. Antigament i fins les darreries del segle XX els rellotges de polsera, o de butxaca, tenien la funció d'informar de l'hora del dia als seus propietaris que els duien lligats al canell tal com les argolles els esclaus o les manilles els delinqüents. Hi havia qui no se'l treia ni per a dormir..., ni a la dutxa.
 
Ara podem dir que aquest aparells han estat desplaçats i ferits de mort pels mòbils. A l'estat espanyol encara tenim més telèfons mòbils que habitants. Els joves que no tenen rellotge no el necessiten i no se'l compraran mai; fins i tot, en la funció del despertador, que ocupava un lloc preferent a les tauletes de nit en tots els dormitoris, ha estat substituït pels Smartphones.

Són els nous temps que canvien a gran velocitat; arrossegant i destruint tot el que és vell. És la "Dialèctica" hegeliana: Tot el que "és" està condemnat a "no ser". Unes coses perduren tres segles; altres... tres mesos. Per aquesta raó no penso activar amb noves piles de mercuri els meus vells rellotges de polsera.

Dilluns, 25 de novembre de 2013.


 
...-