Ahir va assolir els noranta anys la nostra estimada
Lisbeth Blomkvist, envoltada de la sincera estimació de tants dels seus
familiars com fou possible; si faltaven alguns va ser perquè el treballs o
les distàncies van fer impossible la felicitació directa.
De la mateixa forma que quan perdem un amic o un estimat
familiar, per causa de la fatalitat, perdem una part del nostre bagatge i
la vida se'ns fa una mica més pobre, com he experimentat recentment amb
la mort de Joan, també quan una persona estimada o molt pròxima arriba a una
fita rellevant, sigui professionalment o en altres aspectes de la vida com es
al cas d'arribar als noranta anys amb plenes facultats mentals i físiques, tret
del normal deteriorament dels rodaments (dels cartílags vull dir), ens sentim
partícips d'aquest èxit. Alguns anomenen aquest efecte "empatia"; que és, segons
l'IEC, la facultat de comprendre les emocions i els
sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu
amb què hom es relaciona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada