Una de les primeres tardes de primavera el mecànic Gerard
amb molta experiència en el muntatge de grues pont i elevadors, actualment a
l'atur, caminava pel centre històric de la ciutat; exactament baixava el carrer
de la Font Vella a bon pas, sense esforçar-se; de fet avançava la major part
dels vianants que com ell anaven carrer avall vers la Plaça Vella. Davant
d'ell, caminant quasi al seu ritme un grup de tres nois adolescents, de segon o
tercer curs de secundària, empaitaven tres noies que per les motxilles i per la
vestimenta era evident havien plegat de l'Institut per aquell dia. Dos dels nois
duien semblants dilatacions lobulars d'aquelles que, com diu la Jasmina, quan
siguin aquest estiu a la platja el saltaran els dofins per les anelles. Las
tres noies no semblaven molestes per la persecució ni per les amenaces
expressades en veu alta per un dels nois que deia: "Vamos a robarles
lo que llevan el las mochilas".
A pocs metres de la Plaça Vella el sol ponent que feria
els ulls va il·luminar sobtadament una cabellera vermellenca, de textura i
tonalitat tal com el fil de coure esmaltat de les bobines dels motors
elèctrics. La propietària, una noia que pujava Font Vella, duia els cabells
abundants i llargs cobrint-li les espatlles. En Gerard va pensar que hauria
de ser una nova moda, perquè havia vist uns cabells semblants poc abans quan
enfilava el Pont de la Mútua des de l'Avinguda Jacquard. Mentre rumiava aquest
fet havia creuat la plaça per la vorera del Grinzing i girava a la dreta prenent
el carrer Cremat; a mig carrer va fixar-se en la llibreria anomenada "El
cau Ple de lletres", des de fa anys en mans del grup Planeta formant
part de la xarxa "La casa del libro". Cap client ocupava la
singular botiga de llibres en altres temps sempre plena de lectors i estudiants
que feien duradores cues per adquirir, o encarregar, els seus llistats de
lectura i manuals de totes les branques de la ciència i de les lletres.
Preocupat per aquesta pèrdua comercial i cultural dels carrers del centre històric Gerard va tombar pel carrer Joan Coromines fent calculades passes sobre la reixa de ferro colat que al llarg de tot el carrer en l'eix central cobria una rasa de dos pams d'amplada feta per recollir i canalitzar aigües pluvials, o de neteja, a cel obert. Així va arribar a la Plaça Salvador Espriu; girà a l'esquerra recorrent el carrer de la Unió sota l'arbrat en aquella tarda plenament farcit de floretes blanques. Arribant al carrer de les Parres novament el van sorprendre dues cabelleres vermelles que esperaven torn per comprar en una nova i moderna botiga de pa i brioixeria de molt èxit. Gerard va arribar al carrer Major on el despentinà un ventot fred i desagradable, va girar a l'esquerra pensant en accelerar el pas i arribar el més aviat possible a Centre Cívic Montserrat Roig on havia de trobar-se amb una amiga jubilada que havia acaronat molts anys els daurats i vermells fils de coure.
Preocupat per aquesta pèrdua comercial i cultural dels carrers del centre històric Gerard va tombar pel carrer Joan Coromines fent calculades passes sobre la reixa de ferro colat que al llarg de tot el carrer en l'eix central cobria una rasa de dos pams d'amplada feta per recollir i canalitzar aigües pluvials, o de neteja, a cel obert. Així va arribar a la Plaça Salvador Espriu; girà a l'esquerra recorrent el carrer de la Unió sota l'arbrat en aquella tarda plenament farcit de floretes blanques. Arribant al carrer de les Parres novament el van sorprendre dues cabelleres vermelles que esperaven torn per comprar en una nova i moderna botiga de pa i brioixeria de molt èxit. Gerard va arribar al carrer Major on el despentinà un ventot fred i desagradable, va girar a l'esquerra pensant en accelerar el pas i arribar el més aviat possible a Centre Cívic Montserrat Roig on havia de trobar-se amb una amiga jubilada que havia acaronat molts anys els daurats i vermells fils de coure.
 |
| Bobines estatòriques de Cu esmaltat |
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada