Llegint sobre el tema de la hipertensió arterial HTA, he
trobat en diverses webs que la regalèssia (pegadolça) és un potent hipertensor.
Mireu, per exemple, el que diuen en "Eroski Consumer", una
publicació de divulgació del grup Eroski:

Se denominan mineralocorticoides a las hormonas que regulan
la concentración de los electrolitos el sodio, el potasio y los cloruros, y son
aldosterona y desoxicorticosterona. Al parecer, la glicirrina del regaliz actúa
directamente sobre los receptores de los mineralocorticoides en el riñón al
inhibir una enzima, la 11ß-hidroxiesteroide deshidrogenasa.
La explicación fisiológica del trastorno fue descubierta por
Edwards y Funder en 1988, al plantear la hipótesis de que el receptor
mineralocorticoideo tiene la misma afinidad por la aldosterona que por el
cortisol. Como el cortisol circula en concentraciones mayores, se debe evitar
el acceso al receptor renal para evitar un exceso de mineralocorticoides. Este
papel lo desempeña la enzima 11ß-hidroxiesteroide deshidrogenasa, que convierte
el cortisol en cortisona, con baja afinidad por dicho receptor.
Això, explicaria l'episodi del vertigen de Ménière que vaig patir l'any 2013;
doncs, en aquella època m'havia afeccionar a prendre diariament, una o dues
barretes de pegadolça "Zara" que comprava a l'estanc de l'avinguda
Jacquard. En el moment de màxima ingestió va ser quan en van succeir-me el parell
de terribles vertígens. Sospitant que podien venir d'aquí vaig deixar radicalment
de prendre regalèssia i els vertígens no s'han tornat a produir.
2 comentaris:
He tornat a patir un brot de 12 hores de vertígen segons tots els detalls de "Meniere". Va ser la nit de diumenge 13 de setembre de 2015. Va estar precedida d'una setmana d'ingesta d'àpats amb molt més sodi del que habitualment prenc.
Correcció: Al comentari anterior hauria d'haver escrit "Vertigen de Ménière"
Publica un comentari a l'entrada