Som en un dels darrers dies de maig, allà a un quart de nou del matí; quan he arribat a la cuina
per preparar el desdejuni m'han saludat simultàniament els crits de les
orenetes que anaven en grup carrer amunt i carrer avall sobre les capçades
dels plataners d'ombra, les piulades dels pardals i, més a més, un dels més
bell sons de la natura: el cant d'una cadernera que com cada any pels
matins i capvespres de primavera tardana i d'estiu omple de lluminositat
acústica l'ambient amb el seu refilet des de la barra horitzontal més alta d'una petita
antena de televisió situada just a uns deu metres davant la meva finestra; tot
això emmarcat en un fons verdejant dels prats de Can Poal.
Contràriament a aquesta meravella sonora quan arriba la
calor estiuenca i la recerca de la comoditat tèrmica ens obliga a tenir les finestres
obertes també ens acompanya una insalubre contaminació acústica. Sí, estimats
lectors, és la derivada dels vehicles automòbils, sobre tot dels petits
artefactes de dues rodes; no parlo únicament el petardeix de les "Custom"
o similars, que també són insuportables; són els mosquits de menys de 50 cc que
pugen pel carrer d'Ora amb lentitud de tortuga a les tres de la matinada ultrapassant els 47
dB(A) que prescriu la legislació com a màxim nivell de soroll permès entre les 23 i les 7 hores, per a un entorn
urbà residencial. Ho diu la catalana "Llei de protecció
contra la contaminació acústica" de 10 de novembre de 2009. Entre les
7 del matí fins les 23 hores són admissibles 57 dB(A).
Font foto: Un artista de la natura que ens la deixa a la xarxa.
2 comentaris:
La persistència, any rera any, de la cadernera davant de casa em fa preguntar-me: Serà el mateix mascle de cadernera, i estarà marcant el seu territori, o és un dels seus descendents? Ténen memòria familiar les aus?
Rectificació: On diu: "...Ténen..." hauria de dir: "...tenen...".
Publica un comentari a l'entrada