Eren dos quarts de vuit i em preparava per parar la taula del desdejuni a la cuina de casa quan un xivarri eixordador m'ha fet mirar per la finestra de la petita galeria, que conté el safareig i la sala de màquines (la caldera d'aigua sanitària i calefacció i la rentadors). Allà he vist a poc més d'un metre de distància una cotorreta de pit gris (cotorra argentina), que s'havia separat del seu estol i em dirigia un ull negre amb interès, però sense por a la meva presència. S'ha estat més de dues hores empolainant-se o mirant de cruspir-se una pedreta de l'ampit de la galeria a tocar de la bugambilla. Un bon inici del mes d'agost que ha entrat amb un fort gir acabant amb la insuportable calorada que patim des del juny. Ha plogut força, fins i tot ha fet mal a les terres de ponent, ens ha netejat carrers i voreres i ha omplert els escocells d'aigua atlàntica, neta, pura i cristal·lina.
Aquest inici d'agost ha estat especialment rellevant;
l'esperava amb impaciència. Ha estat com una fita més vers la crítica edat de
la jubilació simbòlica, els 65 anys. És aquesta edat en que la societat sembla
arraconar els seus membres "ancians" en una mena de llimbs fins l'arribada
de la mort certa. Sobre aquest tema ahir al vespre uns familiars van fer uns
comentaris còmics associant la pèrdua de massa capil·lar i l'argentor de les
temples amb la meva persona... Sí -vaig dir- vaig de baixada. En realitat com
tots els presents que inexorablement ens apropem al mateix ritme a l'encontre
amb la nostre pròpia mort.
Cal, per tant, gaudir del dia a dia, aprofitant tots els
minuts per fruir del que la vida ens atorga i defugir les amargors innecessàries.
Si les xacres de l'edat i el cap pelat vol dir que tens la mort més aprop, penseu en la dita
castellana: "De aquí a cien años todos calvos"... Com la
calavera del cinquè acte de Hamlet que llença un "Clown" mentre obre
una fossa i Hamlet diu:
"Ahí va
otra: ¿por qué no podría ser la calavera de un abogado? ¿Dónde están
ahora sus sutilezas, sus argucias, sus casuísmos, sus títulos y sus trucos? ¿Por qué consiente que ese
rudo villano le pegue en la coronilla
con una pala sucia, sin armarle pleito por agresión? ¡Hum! Ese tipo pudo ser en sus tiempos un
gran comprador de tierras, con sus
estatutos, sus resguardos, sus términos, sus garantías dobles y sus cobranzas: ¿el término de sus términos
y la cobranza de sus cobranzas
es tener su terminada mollera llena de interminable barro?..."
...-
