dilluns, 22 de setembre del 2008

Aprendre una professió. Quina?


Il·lustració: Disposició (esquemàtica) de les espires en l’estàtor d’un generador de corrent elèctric trifàsic.
-----------
-----------

En les diferents etapes de la nostre vida ens sorprenen preguntes que són con fites, perquè marquen el pas d’una edat a l’altra. Recordo el cas del meu fill, devia tenir entre tres i cinc anys, quan en albirar la certitud de la pròpia mort va preguntar-me, per confirmar amb un lleu tint de decepció el seu nou descobriment: -Així, tots hem de morir?

A mi em va ocórrer un d’aquest canvis entre els dotze i catorze anys, a l’inici de l’adolescència, en aquella edat havia de respondre preguntes com: quin projecte de vida trio? O, dit en altres paraules: a què haig de dedicar els anys de la meva vida adulta, la qual començaré de forma imminent. En aquesta disjuntiva cal considerar, al menys dos aspectes, el primer és resoldre el problema d’obtenir ingressos que garanteixin una vida folgada, sense mancances bàsiques. No cal anar de rebaixes als magatzems Harrows de Londres ni sortir a sopar a París, ni acumular luxes. Ja sabeu la dita: No és més ric qui més posseeix sinó qui menys desitja. El segon aspecte, tant important o més que el de la subsistència, és el de la solució professional, artística, creativa; per generalitzar direm l’activitat vital que omplirà la nostra vida. Avui en dia aquesta opció l’han de fer els alumnes de secundària en triar la especialitat dels seus estudis: ciències, tecnologia, lletres... En el meu cas vaig tenir clar que la primera opció eren les ciències. La Ciència era la veritable activitat a que calia dedicar-s’hi: biologia, astrofísica, física-quàntica, química, matemàtiques. Gaudia amb delectació dels llibres de matemàtiques que posseïen els meus amics i parents estudiants de batxillerat. Llegint aquells llibres vaig conèixer amb satisfacció el llegat dels mestres: Euclides, Arquimedes, Pascal, Newton, Leibnitz i tants altres. Lluny quedaven els dies de la infantesa, quan amb els companys del carrer volíem ser pilots d’aquells avions que no veiem però que deixaven en el blau cel de tardor la blanques ratlles de condensació. Somiava amb ser científic o, també, granger i camperol autosuficient que viu dels seus conreus, del seu hort i les seves aus i conills. I un cop disposat a ser autònom per què no empresari, dedicar-me al meu negoci industrial, per exemple, a la producció de camusses per a la neteja o per la confecció de vestits. També m’interessava l’arquitectura, i moltes altres professions, però finalment vaig haver de triar una activitat remunerada: aprenentatge d’ajustador (constructor de matrius) per una important multinacional electromecànica: AEG.

En aquesta empresa vaig desenvolupat la meva activitat laboral, quasi tota com a delineant: dissenyant components mecànics dels motors elèctrics, específics per a les necessitats dels clients. Malgrat el lamentable final de la fàbrica de motors, no estic gens decebut del trajecte ni del contingut d’aquesta vida professional. Ha estat una llarga etapa creativa on, tot i l’estructura jeràrquica de l’empresa, he tingut una bona relació amb els meus superiors. L’empresa em va permetre actualitzar-me en els més moderns sistemes de disseny: del clàssic tecnígraf, propi del segle XIX, vam passar als programes informatitzats de disseny en 3D desenvolupats per Dassault, el fabricant de l’avió de guerra francès. Una curiositat, el cap departament tècnic de Dassault va ser empresonat després de passar copies en ozalid de tots els dibuixos de les peces de l’avió Miratge al servei secret israelià. L’enginyer, després de donar-los els dibuixos, el van citar en un aeroport de París per pagar-li els seu servei i en comptes de l’agent del Mossad amb una maleta plena de diners es va presentar la policia francesa que el va engrillonar. Van fer una pel·lícula sobre aquest cas.

Però, tornant aquí, ara sé com funcionen i com es construeixen els motors elèctrics, dels que a cada llar domèstica en tenim un munt. Tot funciona amb motors elèctrics: ascensor, frigorífic, rentadora, aspiradora, aire-condicionat, calefacció, ventiladors, afaitadores, gravadores, ordinadors... Sé com és el camp magnètic rotatori generat per un corrent elèctric trifàsic en un estàtor bobinat amb fils de coure. La rotació del flux magnètic en l’estàtor fa girar el rotor i transforma, així, l’energia elèctrica generada, per exemple, en un reactor nuclear a Vandellòs en energia mecànica per a comprimir el gas que en expandir-se refredarà els aliments fins a -20º C en un congelador de vora la platja de l’Almadrava.

En resum, moltes són les opcions professionals possibles, però sovint només una serà la que ens permetrà guanyar els diners per a viure. Això no implica que descuidem els estudis ni la formació en altres camps dels coneixement. Penso que no s’ha de deixar mai d’estudiar ni de formar-se.