Llegint Salvador Pàniker (el seu Cuaderno Amarillo) recordo com l’Angi va haver de patir, recentment, la censura compassiva d’una persona dogmàtica, una fanàtica defensora d’una teologia esotèrica, estrambòtica i de quincalla, a qui l’Angi havia afirmat que no hi creia. La censuradora és una dona que amb els seus companys de secta pretén tenir línia directa amb el Creador de Totes les Coses i, a més, amb els Alumnes Avantatjats, tot i que van ser enterrats cinquanta anys enrere. Són uns fidels sectaris que, totes les setmanes, es reuneixen una tarda i preguen pel bé dels seus amics, i del món, com no! Són els detentadors de la veritat absoluta, revelada als elegits... i aquí diu, Pàniker, que quan entrem en el terreny de les veritats eternes, el culte a l’Únic, passa el que segueix:
“El caso es que cuando uno comienza a absolutizar entra en el camino de los desvaríos: la Patria, la Revolución, la Historia, la Verdad, el Partido. En cuanto comienzan las palabras con mayúsculas comienzan los crímenes.” (Cuaderno Amarillo., pàgina 63)... Més endavant segueix: “La iglesia (la de los obispos) condenan la eutanasia voluntaria porque se absolutiza la vida y el resultado es la monstruosidad de la subvida, el ser humano reducido a piltrafa en contra de su voluntad.” Aquest últim és un lacerant exemple que la nostra Lorena T. ens podria il·lustrar amb detalls de la seva feina a la planta de geriatria de l’hospital MST.
En resum, cal fugir dels absoluts. Tot el que ens envolta, en tant que éssers socials, és humà i com tal imperfecte, inacabat, discutible; i, fins i tot, la nostra percepció de qualsevol fet pot ser errònia. En cas contrari cauríem en el ridícul patètic d’aquell que defensava a mort les accions el seu líder sindical, fins que van quedar a la llum les dobles nòmines que el capitost cobrava. Ai, ai, ai! Martinet; que ja ho diu la filosofia oriental: No hi ha pecadors, tan sols ignorants!
Títol: Cuaderno amarillo
Autor: Salvador Pàniker
Barcelona, 2000
Editorial: Plaza & Janés Editores S.A.
Col·lecció: Areté Ensayo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada