dimecres, 15 d’octubre de 2008

Construir cases a les lleres II

Aquest escrit és per complementar l’article de data 13/10/2008 relatiu a les riuades i les seves terribles conseqüències quan s’hi barreja la desídia urbanística amb la pluja. Les imatges mostren amb prou eloqüència el que va passar la nit del 25 de setembre de 1962.


La primera imatge és el gràfic del cabal que va assolir la Riera de les Arenes al seu pas per sota les vies del ferrocarril de RENFE. En blau apareix la massa d’aigua que es desplaçaria 7 m/s. Actualment, la canalització de 50 metres d’amplada no permetria que l’aigua sortís de mare en similars condicions: un cabal de 700 m3/s, el doble del que el Segre aporta a l’Ebre i superior al cabal mitjà de l’Ebre a Tortosa (614,64 m3/s).

Així, el mateix aiguat del setembre de 1962, avui, ompliria la Riera de les Arenes amb dos metres d’aigua de banda a banda, i fluiria a una velocitat superior a 25 km/h. A la sortida de Terrassa, i a les Fonts de Quirze, amb les aportacions de la Riera del Palau i la Riera de les Martines l’aiguat del 62 va aportar uns 1000 m3/s.


La segona imatge ens mostra com van quedar les vies de la RENFE en l’encreuament sobre la Riera de les Arenes. La força de l’aigua va emportar-se el pont, deixant les vies penjant a l’aire. A la dreta d’aquesta foto s’observa parcialment la façana de l’edifici principal de la fàbrica AEG, lloc d’acollida immediata i provisional dels damnificats.