dilluns, 13 d’octubre de 2008

Contruir cases a les lleres dels torrents


Foto: Riera de les Arenes de Terrassa, 2007

Ha tornat a passar. Una població propera de Madrid ha patit dues inundacions en menys de tres setmanes. No és que la tempesta hagi estat tan extraordinària com per fer que la catàstrofe sigui inevitable. Són pluges de 45 litres per m2. A Terrassa vam tenir l’any 1962 una pluja torrencial de més de 200 l per m2. Com que feia més de trenta anys que no plovia amb aquella intensitat, i a més s’havien ocupat descuidadament i sense planificació urbanística les lleres de les rieres per construir-hi habitatges, tot plegat va tenir la fatal conseqüència de més de 400 víctimes mortals aquella nit de setembre.

Quasi mig segle després, disposant de sofisticades tècniques informatitzades de disseny, amb una enorme acumulació de dades geogràfiques, estadístiques, climatològiques i amb l’accés a les últimes novetats en enginyeries no s’explica la persistència d’una nefasta planificació urbanística. La notícia hauria de fer caure la cara de vergonya als responsables municipals, ja que la benevolència popular no els demana responsabilitats civils i penals en Andalusia, Llevant i Madrid.

Em consta que hi ha un detallat cens, si es pot dir així, de zones inundables. No sé si encara existeixen i quina autoritat, per tant responsabilitat, tenen les Confederacions Hidrogràfiques, però, seria un acte criminal actuar urbanísticament, alterant les característiques dels terrenys i dels territoris a la babalà de manera que s’afecti el cabal, i de vegades el curs, de rius i rieres en els casos previsibles extrems de tempesta.

L’arquitectura que més que una ciència és un art, però actualment sembla tocada pel virus de la vulgaritat i la cobdícia. Arquitectes sense escrúpols signen projectes residencials que tindran aparcaments transformats en cisternes d’aigua de pluja. Dit això quina importància té que les façanes s’omplin de taques en pocs mesos perquè no s’han fet correctament els i trencaaigües. Professionalitat, si us plau!