dimarts, 28 d’octubre de 2008

La paternitat



Com a pare em sento autoritzat a fer la següent reflexió:

Moltes parelles consideren l’arribada del primer fill, i també dels següents, un dels més importants esdeveniments de la seva vida. La més gran font de satisfacció que poden trobar en aquest món. Fins i tot, ho consideren un fet més important que la pròpia fortuna personal i l’èxit professional. Fer-se càrrec d’un fill des de zero, del seu creixement, cura i educació és una tasca que, per sí mateixa, omple de sentit la vida dels progenitors. Des del naixement del seu primer fill, les parelles, sovint, tenen com objectiu prioritari proveir-lo de les millors condicions per a la vida. El primer que cal en una llar és un bon entorn pels fill, que garanteixi un bon creixement, cura, atenció, educació...

Un cop han nascut, els fills prenen el relleu biològic dels pares. La mare i el pare són els suport, el tronc i les arrels que nodreixen el fill, físicament i tots els altres sentits, fins la seva vida adulta. Aquí és quan el sentit de responsabilitat queda en evidència i exposa els pares a la perpètua angoixa i tensió per la responsabilitat adquirida. Els fill amplien el camp i les fonts de satisfacció dels pares, però, també els fan més susceptibles al patiment i les agressions del entorn. El malestar i el patiment d’un fill es multiplica en la mare i el pare.

En general, les satisfaccions derivades del creixement i del progrés del fills són tan grans que ben val la pena els riscos, sacrificis i molèsties que puguin aparèixer en el transcurs la maternitat/paternitat.

Per acabar em sembla que la responsabilitat dels pares i mares està en la tasca de proveir de les eines necessàries als fills per què arribin a ser persones madures, dignes i preparades per arrelar per si mateixos en un món aspre, sovint inhòspit, però també ple de possibilitats que, sens dubte, els ompliran de satisfaccions.