dijous, 2 d’abril de 2009

La fi dels mites



La caiguda dels mites, sovint associada a la maduresa, ens treu la bena dels ulls alhora que incrementa el pessimisme inseparable dels nostres temps. Tot i així, hom té una major sensació de seguretat, com de tenir els peus més ferms a terra.

Això, ve a compte després de llegir “Oda inacabada - Memòries” de Pasqual Maragall. En poc més de tres-centes pàgines qui va ser president de la Generalitat, i alcalde de la Barcelona olímpica recull un període històric que molts hem viscut. Tal com ell, també hem conegut els treballadors d’AEG relacionats amb el FOC citats en aquestes memòries: José Muñoz i Josep Aran. Va ser una època de dificultats extremes i d’assoliment de fites de gran mèrit; obtingudes amb risc personal en els vells temps del franquisme per aquella joventut altruista i lluitadora. Ara, amb la democràcia consolidada, les dificultats no minven, ben al contrari: la intransigència, la cobdícia, la imposició del pensament únic i dogmàtic, la corrupció... són noves pedres i pals a las rodes del progrés social.

Les desautoritzacions a Maragall dintre del socialisme català i espanyol, més que l’inici de la malaltia mental diagnosticada en els darrers anys, l’han portat a deixar la militància dintre del PSC. Actualment dirigeix la seva lluita des de la Fundació Pasqual Maragall contra el mal d’Alzheimer.

Maragall no és un mite caigut, és la prova de que hi ha persones de gran eficàcia i vàlua moral dintre tant dels partits polítics com dels òrgans de govern i representació ciutadana, malgrat l’allau de corrupció i misèria moral que destapen a diari els mitjans de comunicació. La desmoralització arriba quan els polítics incompetents o corruptes són recolzats per milions de vots.

Títol: Oda inacabada - Memòries
Autor: Pasqual Maragall
Editat per La Magrana, Barcelona, 2008