dilluns, 23 de març de 2009

Pispes i lladregots


Foto: Una cèntrica cruïlla molt transitada de Barcelona

Explica Jesús Duba, en un reportatge del diari El País (22.03.2009), les activitats d’una nena de 14 anys i el seu equip de quitxalla originària de la immigració romanesa instal·lada als poblats marginals del voltant de Madrid. Aquesta nena ha estat detinguda 120 vegades en un any per robatoris de bosses, telèfons mòbils, i diners en efectiu que prenia dels caixers abans que el client legítim de l’entitat bancària se n’adonés. L’article conclou que el sistema civil, jurídic i de seguretat falla a la vista d’aquestes xifres i de l’evidència de bandes organitzades que escampen nens en els centres històrics de ciutats com Madrid o Barcelona per treballar en tan productiu negoci pràcticament en la impunitat.

Una parella d’amics, de viatge amb destinació al Marroc, van decidir passar un dia a Madrid, cercaven on dinar pels vells carrers indicats a les guies turístiques. Quan la meva amiga va obrir la bossa que havia dut penjada a l’esquena va trobar l’absència del portamonedes, del passaport i vés a saber què més. Havia estat un furt amb manya, una obra mestra de sigil i perfecció tal que ni el noi acompanyant ho va percebre.

La setmana passada un altre jove conegut va perdre al barri del Raval de Barcelona l’enèsim mòbil per obra i gràcia de les fines arts d’un equip d’aquest nens, hereus dels vells artistes de la misèria, tan ben descrits per Dickens.

Només puc aconsellar-vos que mentre no canviïn les condicions socials i econòmiques de la població marginal caldrà anar amb molt d’ull, si no volem pagar aquesta contribució directa al món dels pispes i lladregots. A les grans ciutats sempre han hagut carteristes. Amb els nous temps de gran misèria i alta tecnologia les tècniques de furt s’han adaptat a les noves condicions. Ara, en temps de crisi, encara serà pitjor. Vigileu doncs!