La destral

Un dia, l’endemà d’una festa de noces, una veïna de la núvia recordava es fets del dia anterior. Mai s’havia impressionat tant com en el moment en que sortia la núvia del portal, que era una casa més avall de casa seva. El matí assolellat, el cel nítid. L’aire de maig que olorava a roses. Tot era alegria i elegància, vestits cars, sabates boniques, joies lluents, polseres, pameles... A més, ella havia estat, de sempre, molt amiga de la núvia, sobre tot quan jugaven al fons del carrer sense sortida, a recer del fred en les tardes d’hivern. Al nuvi també el coneixia, des de feia tres anys, quan va començar a venir per aquell carrer acompanyant la veïna, amb qui ara s’havia casat.

Aquell casament no se’l podia treure del cap. Un fet era evident: La núvia era poc menys d’un any més gran que ella.

-I jo! Quan em casaré? –va pensar la noia-. Soc fadrina! Però, cap xicot m’ha dit mai res amb intenció de ser la meva parella.

Mentre reflexionava així i feia les feines de casa la noia no parava de pensar en el tema que l’obsessionava.

-I si em demana per festejar el llenyataire? Tindré la sort de que s’hi fixi en mi? És un bon xicot, fadrí com jo. Tot i que passa moltes temporades al bosc; perquè, a més de llenyataire també treballa amb el seu pare fent carbó d’alzina. Si em demanés per sortir, acceptaria de seguida, festejaríem un any, em presentaria la seva família, i jo a ell la meva; després, ens casaríem i aniríem a viure a la caseta que el seu pare té al bosc. Tindríem un fill, preciós, ros i blanquet. Deixaria el nen dormint a la bressola per fer el dinar del meu marit; que vindria de treballar del camp, amb la seva destral a l’espatlla. Ell deixaria la destral penjada del ganxo de la paret sobre el llit del meu fill, el ganxo de la paret no estaria prou ferm, la destral cauria... i mataria el meu fill!

-Ai! Fillet meu! –exclamà la noia, estirant-se els cabells mentre plorava embogida de veritable dolor, amb llàgrimes reals, per la mort del seu imaginari fill, de fantasia.

Font: Històries de la iaia R.G.M.
Font de la imatge: AQUÍ