El primer regal de Reis que recordo va ser un llibre. Un objecte preciós de paper setinat, tapes dures, poques pàgines, format quadrat; amb lletres grans, majúscules de color verd oliva y minúscules negres, de font similar a la Times New Roman. El llibre, un conte infantil, feia referència a un nen, l'Andreu, el qual mostraven les diverses il·lustracions amb pantalons golf. La bellesa d’aquell llibre, la seva olor, el seu tacte, tot plegat em feien venir immenses ganes de saber llegir.
Pocs anys més tard, tal dia com avui vigília de Reis, ja havia après a llegir. Aquella nit el meu pare, davant la meva insistència, va donar-me els regals que em tenia reservats per unes hores després: Un compàs de dibuix i altres eines escolars. Em vaig decebre, jo havia demanat un joc d’arquitectura, un conjunt de peces de fusta tenyida amb colors bàsics. El meu pare va marxar, amb la bicicleta, a comprar-me el joc demanat abans no tanquessin les botigues. Ni a Juguetes Felisa del portal de Sant Roc no el va trobar. Finalment va comprar un caríssim trencaclosques de plàstic. Quan va retornar a casa el va llençar sobre la taula de mala gana i amb evident irritació.
Ara sé que els regals d’alguns pares, com era el meu, són els que ells consideren més útils i escaients per als fills. I és que l’equilibri entre el que ens és convenient i el que desitgem no sempre és fàcil de trobar. I, a més, un cop trobat el que convé, no sempre és fàcil de triar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada