Neu

És un fenomen meteorològic perfectament conegut. Quan neva intensament, i amb un determinat grau d’humitat ambiental, la neu s’acumula en els cables elèctrics i en els cordills d’estendre roba com mostra la foto, facilitada per un bon amic meu, del dia 8 de març d’enguany. Sí a més, el vent bufa amb una velocitat determinada, resulta que la força sobre els cables i la càrrega lateral sobre les torres que suporten les línies d’alta tensió pot arribar a ser considerable. Aquesta realitat l’han de tenir sempre en compte els enginyers que dissenyen aquestes torres, i encara més els que les donen el vist i plau. Aquesta força lateral s’ha de tenir en compte; dono fe que els manuals més elementals, i antics, sobre disseny de línies per conducció elèctrica d’alta tensió ho especifiquen prou clarament i insistentment. De la mateixa forma que els manuals d’arquitectura obliguen a calcular els edificis per aguantar els esforços laterals derivats de ventades superiors als 200 km/h.

Fa molt de temps que se sent parlar de la insuficiència i fragilitat de les xarxes elèctriques que arriben a la Costa Brava. Per diversos motius, com en el conte de les llebres que fugien dels gossos i s’aturaven a discutir de quina raça eren, la realitat ha imposat els seu criteri amb contundència; però aquí, a Girona, les víctimes han estat els ciutadans aliens a les picabaralles entre els qui s’autodenominen ecologistes, les empreses elèctriques, i les institucions amb responsabilitat sobre el tema.

I em pregunto: Qui va dissenyar les torres elèctriques que han caigut per la neu? Aquells enginyers, i delineants, van tenir en compte els manuals, o al contrari, van prioritzar les condicions per a estalviar ferro imposades pel departament de comptabilitat? Potser no sabien que a Girona de tant en tant bufa la tramuntana... I si a més neva...